Crítica: Divina de la mort – al Maldà

critica divina de la mort, al Maldà

Cartellera teatre Barcelona

El Maldà et convida a reflexionar sobre què estàs disposada a fer per estar Divina de la mort amb una divertida comèdia, amb ànima de cabaret. Dirigida per Juanjo Cuestas Dueñas i interpretada pels membres la jove companyia Fac-óf, creada el 2015 per quatre actrius formades a Eòlia.

Divina de la mort qüestiona els cànons estètics femenins

La funció comença amb un seguit de frases que, generació rere generació, condicionen l’estètica femenina i el que la societat espera de les dones. Si no t’arregles, no trobaràs parella; Per què et poses així? És que tens la regla? Encara no tens fills? Si no t’aganyes, se’t passarà l’arròs; No et depiles? Estàs prou bé per tenir la menopausa, etc.

Paraules dites sense donar-hi importància però que, fins i tot, poden condicionar algunes de les nostres decisions com la tria entre feina o maternitat. Una mena de cotilla de creences tòxiques que em van fer  recordar la memorable Barbes de Balena que vam poder veure al Maldà perquè la programació d’aquest petit i emblemàtic teatre es caracteritza per donar una una perspectiva femenina a les seves propostes escèniques.

Què estem disposades a fer per estar «divines de la mort»?

Quins són els cànons estètics actuals? Qui els determina? Què passa si no els complim? Ho aconseguirem seguint les absurdes recomanacions del youtuber del moment? Què busquem en una dona? I en un home?

Aquests són algunes de les preguntes que planteja Divina de la mort, amb molt sentit de l’humor i una mirada crítica. No només a la dona que fa de tot per seguir els cànons estètics imperants sinó també a la societat que els imposa i els manté, obviant el risc físic i mental que impliquen: un obsessiu culte al cos, trastorns alimentaris, depressió, perilloses operacions de cirurgia estètica, etc.

Els cinc intèrprets de la companyia  Fac-óf (Júlia Calzada, Joana Castellano, Paula Segura, Guisela Guitart i Marc Arias) ens entretenen durant hora i mitja amb divertits gags. A destacar la desfilada de models amb bosses d’escombraries o l’escena de les Barbies i el Ken deconstruït.

Alguns números resulten previsibles però segur que en algun moment ens sentim identificades amb aquelles noies que corren sense parar mentre aprofiten per mal parlar de la seva amiga grassoneta o recordem – sense reconèixer-ho, clar – que mirem els vídeos d’automaquillatge o proven totes les cremes miraculoses que trobem a la xarxa.

La presència d’un home (Marc Arias) a escena és important perquè ens recorda el paper que hi juguem en el manteniment dels cànons estètics femenins i també en la creació d’un nou model de masculinitat que s’adapta millor al model de dona actual: independent, empoderada i lliure de prejudicis.

Una proposta divertida i lleugera al més pur estil de cabaret

Divina de la mort és una proposta escènica divertida, lleugera i desimbolta, interpretada per una jove companyia de teatre. Amb aquell punt picant (de pit i cuixa) que s’espera d’un espectacle de cabaret. Vestits amb lluentons, molt maquillatge, talons i un escenari amb un espai central, a mode de porta, envoltat per daurats figurins de cossos humans que encaixa molt bé amb l’espectacle. Perquè, en el fons, parlem del cos femení, no?

Darrera, però, de les rialles s’amaga un poderós missatge. No feu cas dels cànons estètics, si us plau. Cadascuna de vosaltres és perfecta tal com és. Prou de sacrificis i, menys encara, d’aquells que ens demanen les xarxes socials.

Amigues, traieu-vos el maquillatge perquè no el necessiteu. Sempre esteu “Divines de la mort” i, si no és així, no passa res.

  • El que més m’ha agradat: la bona estona que m’han fet passar. He rigut molt i això sempre s’agraeix.
  • El que menys m’ha agradat: els gags no són gaire elaborats, però fan riure molt.

COMPRAR ENTRADES

Lluïsa Guàrdia Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *