Crítica: Els Brugarol – Teatre Poliorama

Crítica: Els Brugarol - Teatre Poliorama

[usr 4 img=»03.png»]

Estrenada el 2021 al Teatre Poliorama, torna de nou als escenaris l’obra escrita i protagonitzada pel consagrat Ramon Madaula a Els Brugarol, que acaba d’arribar al Teatre Borràs. L’acompanyen el seu nebot Jaume Madaula i l’actriu i escriptora Estel Solè, sota la direcció de Mònica Bofill. Més d’una hora de comèdia, amb diversió i riures assegurats, en la qual una família catalana acomodada exposa les seves contradiccions, incoherències i les diferències entre generacions.

Un pare burgés i un gendre activista a Els Brugarol

Qui són Els Brugarol? Comencem presentant al Pablo Gómez -que no pas Pau-, interpretat per Jaume Madaula. Es tracta d’un jove humil de l’Hospitalet de Llobregat, de pares extremenys i enamorat de l’Anna, la filla de l’Antoni, (Ramon Madaula). I qui és ell? Doncs és el patriarca de la família, un empresari de renom a Sabadell, de valors més aviat conservadors i que porta amb orgull el cognom Brugarol.

I així arrenca la primera de les tres escenes, amb una conversa entre un pare burgés i un gendre activista debatent sobre les seves diferències i objectius vitals. I l’Anna? Doncs és una jove embarassada que no treballa, “que va fent màsters” com diu el seu pare, i que vol canviar-se el cognom patern per acabar així amb un llinatge familiar dedicat a activitats tèrbies.

Humor, humor i humor al Teatre Borràs

La interpretació de Ramon Madaula mereix un excel·lent però com a escriptor també treu nota. I és que aposta per un humor àcid i intel·ligent, que comença a ritme lent però que va creixent per moments.

La resposta del públic, una rialla rere una altra mentre l’Antoni, el Pablo i l’Anna discuteixen,  qüestionen les seves creences, s’intenten convèncer els uns als altres i procuren ser congruents i és que ells mateixos ja diuen: “Què difícil que és ser coherent!”.

Convencerà l’Antoni Brugarol a la seva filla perquè no es canviï el cognom? Ja hem desvetllat prou, ara si en voleu saber més, acosteu-vos al Teatre Borràs fins el 29 de maig.


  • El que més m’ha agradat: Com Madaula mostra obertament la capacitat dels catalans per riure’ns de nosaltres mateixos.
  • El que menys m’ha agradat: Trobem a faltar un final més sorprenent.

Crítica: Els Brugarol - Teatre Poliorama

Bego F. Simón

Periodista de professió, actriu de vocació i iogui per buscar la concentració. Granollerina, ‘blava’, amant del teatre, la lectura i els viatges. Vaig descobrir la meva passió pel teatre als 12 anys a la funció de l’institut gràcies a El Rei Lear, de Shakespeare. Des d’aleshores, he participat en nombroses obres, videoclips i curtmetratges. Actualment formo part del grup amateur ‘El Coverol’, de Les Franqueses del Vallès, on ja m’han enredat per fer dos anys Els Pastorets. Ver mi Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *