El teatre Poliorama torna a posar en escena Els ossos de l’irlandès. Què hi veureu en escena? Una comèdia. Una comèdia negra, molt negra. Molt cafre.
Els Ossos de l’Irlandès torna a Barcelona
Plou, plou com si el cel ens hagués de caure damunt dels nostres caps. I, en una nit en què ningú no sortiria de casa, en Llorenç ha convocat al Xavi i l’Hèctor al magatzem del Xavi.
Tres amics que fa gairebé 20 anys que no es veuen. Eren els millors amics del món. Viuen al mateix poble. Treballen al mateix poble. Es troben amb la mateixa gent. Van anar junts a escola amb la Senyoreta Fina. Van créixer junts. Anaven de festa junts. Competien per les mateixes noies…
Però un dia va passar un fet extraordinari que els va canviar la vida per sempre i que va tallar, en sec, aquella amistat. Van continuar la seva vida, però cadascun per separat. Fins avui. Avui que plou com si fos el diluvi universal… i justament avui, en Llorenç els convoca. S’han de veure. És urgent.
Un text molt àgil i ràpid
El text de Víctor Borràs és molt àgil i ràpid. La relació entre els tres homes està molt ben dibuixada. L’acció, un cop comença, no s’atura fins que es tanquen els llums al final de l’obra. La primera escena es fa una mica lenta, i aquesta lentitud no li fa cap bé al muntatge… Això sí, quan comença l’acció… el ritme és trepidant.
Bona direcció i bon càsting
Xavier Ricart ha agafat el text i l’ha sabut posar en escena. Manté el ritme del text i li dona ales. I sap també treure profit de l’escenografia, els efectes de so i de llum, que ens fan viure realment l’ambient del magatzem i la pluja. La tempesta que no s’atura, amb els trons i el pampallugueig dels llamps.
El càsting del muntatge també està molt ben fet. En Pepo Blasco (Xavi), Josep Julien (Hèctor) i Ernest Villegas (Llorenç) interpreten molt bé els tres homes. Tres personatges ben diferents, que han viscut vides molt diferents, que tenen objectius de vida diametralment oposats els uns als altres. I que tenen un secret que els uneix.
Els ossos de l’irlandès, al Teatre Poliorama, és un muntatge que us farà riure… però, a estones, serà un riure agre. Gaudireu d’una bona obra, que té un humor molt cafre… i que us farà pensar que, uf!, sort que això no m’ha passat a mi!!!
- Allò que m’ha agradat més: Les interpretacions de Pepo Blasco, Josep Julien i Ernest Villegas.
- Allò que m’ha agradat menys: La primera escena. Massa llarga, massa semblant a un culebrot dels anys 80. Les escenes amb música, allarguen el muntatge, però no hi aporten gairebé res.
