Crítica: Júnior (Joan Pera) – Teatre Condal
Júnior és una comèdia divertida, per passar una bona estona i per riure’ns una mica de tot i de tots. De vegades ens sentirem molt identificats amb en Magí.
Crítica: Agamèmnon – Sala Atrium
La Sala Atrium ens porta un text de Iannis Ritsos que ens refà el mite d’Agamèmnon i ens el mostra com un home vençut torna a casa, on l’espera Clitemnestra, la seva dona.
Crítica: MAMÀÀÀ! – Poliesportiu Anglesola
Mamààà!!! del Grup Teiatròlics és un muntatge molt bo. Si va a casa vostra, no deixeu passar l’oportunitat de veure’l. Us agradarà.
Crítica: Quasi òpera – Teatre Gaudí
Quasi òpera és un muntatge per passar-ho molt bé, per gaudir de la música i per riure una bona estona. Un muntatge que us farà ballar damunt la cadira.
Crítica: De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda? – La Calòrica
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, al Borràs, és un d’aquells muntatges que tothom hauria de veure.
Crítica: El pare – Teatre Romea
El pare, al Teatre Romea, és l’ocasió per veure en escena una combinació perfecta d’un text molt bo, unes interpretacions fantàstiques, una direcció esplèndida, una escenografia i una il·luminació que ho arrodoneixen tot…
Crítica: Parlem-ne a la Sala Versus Glòries
Parlem-ne a la Sala Versus, és l’oportunitat de veure dansa fora dels circuits habituals. De gaudir d’un espectacle on tots ens hi veurem reflectits
Crítica: Lola – Sala Fènix
En aquest monòleg coneixem la història de la Lola. Una història que s’ha escrit a petició dels amics i veïns de la Lola, que volien que la Lola no quedés oblidada.
Crítica: Divina de la mort – El Maldà
Al Maldà hi podem veure Divina de la mort, un cabaret que és un còctel molt variat, que barreja teatre, moda, influencers, apps de trobar parella
Crítica: Infanticida – a la Sala Atrium
Infanticida a la Sala Atrium és un muntatge magnífic, el mireu per on el mireu. Agafeu-vos al text, a la música, a les cançons, a la interpretació… tot és esplèndid.
Crítica: Els tres Mosqueters – Teatre Condal
Els Tres Mosqueters, al Teatre Condal, és un espectacle molt, molt, molt recomanable per anar-hi tota la família.
Crítica: El Lazarillo de Tormes – El Brujo (Teatre Apolo)
Rafael Álvarez, El Brujo, ens porta de nou el Lazarillo de Tormes a Barcelona. Aquest cop al Teatre Apolo.
Crítica: Paraíso Perdido – Teatre Romea
Paraíso Perdido, al Teatre Romea, una altra obra en castellà en un teatre català. Un muntatge que és una ensopegada rere ensopegada, des de la primera frase fins al final
Crítica: Boja – Teatre del Raval
BOJA, al Teatre del Raval, és un muntatge que impressiona… perquè el tema no és habitual, perquè la història en primera persona ens commou, perquè té un bon ritme…
Crítica: Anem a fer una musa – La Gleva
Anem a fer una musa ens fa descobrir un món de poesia i de cultura que desconeixíem i ens sorprèn per la seva qualitat.
Crítica: Cervantes i el joc de l’oca – Teatre Gaudí
Al Teatre Gaudí hi podem veure Cervantes i el joc de l’oca, que no és teatre, però sí que ho és. De fet, és una conferència amb escenes teatrals, quadres, però tot plegat és teatre. Un joc escènic que juga amb el present, el passat, la realitat i el que…
Crítica: Cartes d’amor – Sala Versus Glòries
Cartellera teatre Barcelona La Sala Versus Glòries ens porta Cartes d’amor, un text d’A.R. Gurney que fa servir l’estil epistolar per explicar una història d’amor i amistat que dura al llarg de tota una vida. El text de les cartes es personifica davant nostre. La Melissa I l’Andy es van…
Crítica: Fàtima – Teatre Lliure
Cartellera teatre Barcelona Fàtima, al teatre Lliure, ens porta a aquells racons que totes les ciutats tenen. Uns barris foscos, bruts, oblidats de l’administració de torn… I en aquest barri hi viu Fàtima. Una noia jove, que es mou a cops de vent, que tira endavant malgrat els cops, que…
Crítica: Els guàrdies del Taj Mahal – Teatre Gaudí
Al Teatre Gaudí hi podeu veure Els guàrdies del Taj Mahal, una obra que té cops amagats. Dos soldats fan guàrdia davant del Taj Mahal durant la nit. L’endemà, quan surti el sol, el Taj Mahal lluirà tota la seva bellesa per primer cop, amb la primera llum del dia. Estan…
Crítica: Quanta quanta guerra – Teatre Tantarantana
El text de Mercè Rodoreda Quanta, quanta guerra arriba al Teatre Tantarantana en un muntatge excel·lent. L’Adrià Guinart té quinze anys i se sent tancat i oprimit a casa. Li sembla que, més enllà del que coneix, hi ha un món per viure i explorar… per això, quan un amic…
Crítica: Estranys en un tren – Teatre del Raval
Estranys en un tren. Una novel·la de Patricia Highsmith que va ser adaptada al cinema per Alfred Hitchscock… un repte difícil que el Teatre del Raval ha entomat amb professionalitat. Estranys en un tren arriba al Teatre del Raval en una adaptació teatral Dos homes es troben en un tren.…
Crítica: Swing – Aquitània Teatre
Swing, a l’Aquitània, és una història d’amors i… desamors? Dues parelles, Amanda i Bob, Sara i Àlex, comparteixen una gran amistat i l’afició de ballar swing. Semblen un quartet indestructible fins que: “La Sara i jo ho deixem.” Swing, una obra sobre l’amor arriba a l’Aquitània Teatre Una frase sembla que…
Crítica: Kalumba – Teatre Gaudí
Al teatre Gaudí hi podeu veure Kalumba. Què és Kalumba? Segons l’Esteve, és “llamp” i també “persona de caràcter fort i decidit”. Però Kalumba és més. Kalumba, una divertida obra que arriba al Teatre Gaudí Dues parelles formades per gent ben diferent, l’Esteve, l’Arlet, en Carles i la Naia i…
Crítica: El bon policia – El Malda
El Maldà ha tornat a portar El Bon Policia. Un text de Rusiñol que no ha perdut gens de vigència i té moments que semblen ben actuals. Torna El bon policia a El Maldà Una reposició? I per què cal anar a veure-la? Pel text. Àgil, actual (molt actual), ple…
Crítica: Francoenstein – Casino de l’Aliança del Poblenou
El Casino de l’Aliança del Poblenou és un lloc on poder gaudir, de tant en tant, de teatre amateur. Un teatre fet amb molta il·lusió, robant moltes hores de son i, sobretot, amb molta empenta i ganes. Els actors, sovint, són gent aficionada que hi dedica hores que no té…
Crítica: Safo – Teatre Romea [Grec 2022]
Christina Rosenvinge, Marta Pazos i María Folguera han creat un espectacle al voltant de la poetessa Safo de Lesbos, que es pot gaudir al Romea. Un espectacle on es barreja la música de Christina Rosenvinge amb poemes de Safo i amb la història de la poetessa. Safo, una obra del…
Crítica: El Missioner de La Virguera – Centre d’Arts Lliures [Grec 2022]
El Centre d’Arts Lliures ens porta El Missioner, un espectacle on hi té cabuda la música, el ball, el teatre, el monòleg… per parlar-nos de la manipulació i el colonialisme cultural. El Missioner, una obra que ens ubica al món dels videoclips El món gira entorn dels videoclips. El videoclip…
Crítica: El loco y la camisa – La Villarroel [Grec 2022]
La Villarroel recupera un muntatge excel·lent que ja havíem pogut gaudir a Barcelona: El loco y la camisa de Nelson Valente. El loco y la camisa de Nelson Valente torna a Barcelona dins el Grec 2022 Una família, com totes, tan normal… com totes i tan única, com totes. Una mare,…
Crítica: Hotel Saphir – Aquitània Teatre
Us agraden les comèdies d’embolics amb molta gent i molts arguments que es creuen i descreuen? Aneu al Teatre Aquitània. Allà hi veureu Hotel Saphir, la història d’un hotel que un dia va ser un referent en el món del luxe i que ara, després de la pandèmia, vol recuperar…
Crítica: Tartufo amb Pepe Viyuela – Teatre Goya [Grec 2022]
Tartufo, un clàssic sobre la hipocresia, ha aterrat al Teatre Goya, de la mà d’Ernesto Caballero. L’obra és prou coneguda: Tartuf, un hipòcrita, ha seduït Orgó amb les seves mentides per aconseguir quedar-se la seva riquesa, la filla i la dona. Tartufo arriba al Teatre Goya dins el marc del…
Crítica: A(l)buelo – Sala Fènix
La Sala Fènix ens porta A(l)buelo, una obra de Triana Doce. Un monòleg que és ple de diàlegs, fet amb molta delicadesa i moltíssima tendresa. Un text que ens parla de l’emigració, forçada per la pobresa i la necessitat, de tants i tants gallecs, que es podria extrapolar a tots els…
Crítica: Corta el cable rojo – Teatre Apolo
Al Teatre Apolo hi ha vingut l’espectacle Corta el Cable Rojo. Un espectacle d’improvisació que porta ja 11 temporades a Madrid. Un càsting nou, una ciutat nova… però el fil de l’espectacle és el mateix. Vuit improvisacions en les que el públic hi té coses a dir. Corta el cable…
Crítica: Muerte de un viajante con Imanol Arias- Teatre Romea
El Teatre Romea ens porta un text clàssic: Muerte de un viajante. Un text d’Arthur Miller que, no importa els anys que passin, sempre ens diu alguna cosa. Els bons textos clàssics són eterns. Muerte de un viajante de Arthur Miller llega al Romea con Imanol Arias como protagonista Muerte de…
Crítica: L’amor no és per a mi, va dir Medea – A La Gleva
Guiats per Patricia Mendoza i Rosa Cadafalch, els espectadors de la Gleva ens submergim en la vida de Medea gràcies a L’amor no és per a mi, va dir Medea. La Medea de 88 anys i la Medea de 8 anys es van atansant en el temps mentre van explicant retalls…
Crítica: Low Level Panic: Sala Fènix
Amb Low Level Panic, Sala Fènix, de sobte, som als anys 80. Un viatge en el temps ens porta uns quants anys enrere i ens veiem immersos en un temps on la roba, els pentinats, el maquillatge… la música!… tot sembla que estigui canviant molt de pressa. Ho sembla. Perquè…
Crítica: He matat un tio – La Badabadoc
La Badabadoc ens porta He matat un tio, una comèdia d’humor negre. Negríssim. Una comèdia on una família com qualsevol altra es veu involucrada en uns fets extraordinaris. He matat un tio, una comèdia d’humor negre arriba a La Badabadoc A l’escena hi trobarem la Marta i l’Ernest, un matrimoni…
Crítica: Els secundaris – El Maldà
El teatre Maldà sempre, sempre té una programació molt cuidada, on s’hi nota la dedicació, les hores de feina… però és que, aquest cop, amb Els secundaris, s’han superat!!! Per celebrar el 20è aniversari dels Pirates Teatre, no se’ls ha acudit res millor que fer teatre sobre el teatre… i ho…
Crítica: Eduard II – Teatre Akadèmia
Consulta la cartellera teatral de Barcelona El Teatre Akademia aposta per una peça de teatre clàssic. Un plaer enmig d’una programació que sembla que el deixa força de banda. Ens porta Eduard II, de Christopher Marlowe, la història del Rei d’Anglaterra, captivat per Piers Gaveston, un plebeu. Els nobles, representats…
Crítica: Les filles aux mains jaunes – Sala Trinta Roja
La Sala Tinta Roja acull, sovint, teatre en francès. No és teatre professional, però el nivell que s’hi mostra és molt alt. Aquests dies, al seu escenari hi podem veure Les filles aux mains jaunes. Un muntatge íntim i colpidor que ens parla de la guerra des del darrere. Al 1914…
Crítica: El brindis – Teatre Gaudi
El Teatre Gaudí ens porta EL BRINDIS, una comèdia molt agra sobre l’amistat, què fem per als amics. Es parla del desamor… es pot parlar de la des-amistat? “Des de fa deu anys només confio en mi mateix.” El brindis, una comèdia agre sobre l’amistat En Mateu i l’Ernest eren…
Crítica: Girls Like That – Sala Versus Glòries
Assetjament. Bullying. La força del grup sobre l’individu. L’odi a allò que és diferent. Girls Like That, a la Versus, ens parla de tot això… i de molt més. Girls Like That, una obra de teatre que ens parla sobre la força del grup sobre l’individu Ens parla d’un grup…
Crítica: Un enemic del poble – Teatre Gaudí
El Teatre Gaudí aposta per Un enemic del poble, un clàssic molt potent, d’aquells que no deixen indiferent. I ho fa de la mà d’una companyia de gent molt jove, la Companyia Amfitetatre. Un enemic del poble, un clàssic que es pot veure al Teatre Gaudí La història és prou…
Crítica: Qui no s’atreveix a tremolar – El Maldà
Qui no s’atreveix a tremolar és una proposta del Maldà, teatre de petit format, que ens parla de temes molt dolorosos d’una forma molt subtil, molt delicada, molt tendra. Qui no s’atreveix a tremolar, una obra tendra que parla sobre els abusos A la Rita li fa por que li…
Crítica: Rita – La Villarroel
A La Villarroel hi podem tornar a veure Rita. I què és Rita? Doncs és una comèdia… però també té drama… és divertida… però també és agre… és un text àgil i fresc que ens planteja preguntes incòmodes i que ens fa reflexionar, mentre ens fa riure. La Marta Buchaca…
Crítica: Càndid o l’optimisme – La Badabadoc
A Càndid o l’optimisme, a la Badabadoc, en Lluís Oliver ens parla d’ell mateix… i, al mateix temps, interpreta un actor i les seves aventures per sobreviure en un món on tot sembla ser un eslògan. “Tot anirà bé”. Càstings que no s’acaben mai, esperar la trucada que li donarà…
Crítica: Abraçades insuportablement llargues – La Perla 29
La Perla29 ens porta un autor rus, desconegut a Barcelona, Ivan Viripàiev i el seu text: Abraçades insuportablement llargues. Cal anar a descobrir què es fa en altres països, en altres teatres. En entrar, ens trobem amb l’escenari buit, sense elements. I així serà durant tot el muntatge. Els personatges, buits,…
Crítica: Hi ha d’haver una vida fora d’aquí – El Maldà
Hi ha una cosa que sempre trobareu al Maldà: teatre de petit format d’una qualitat excel·lent… i quan es tracta de música, ho broden. Hi ha d’haver una vida fora d’aquí és una bona mostra de la programació del Maldà. Un muntatge excel·lent, molt ben interpretat, amb música en directe, bona…
Crítica: Angle mort – Sala Versus Glòries
Consulta la cartelera de teatro de Barcelona L’Aquitània recupera Angle mort, un espectacle que ja s’havia estrenat a la Sala Versus. El format és diferent, pel tipus d’escenari, però l’obra continua sent d’actualitat absoluta. L’Andreu, cap d’una start-up, ha d’acomiadar un dels seus tres treballadors: en Carles, la Bea, la…
XXIV Gala d’entrega dels Premis de la Crítica d’Arts Escèniques
Ahir vàrem assistir a la XXIV Gala d’entrega dels Premis de la Crítica, al teatre Romea. Els XXIV Premis de la Crítica van premiar: Millor Sala: La Planeta de Girona Intèrpret revelació: Andrea Álvarez per Mare de Sucre Espai sonor: Joan Solé per Las Canciones Eines digitals: Marc Homar per…
Crítica: El més bonic que podem fer – Fundació Joan Brossa
Pau Roca i Jan Vilanova Claudín han escrit El més bonic que podem fer, un text que fa un homenatge molt especial a les àvies, padrines, iaies, abuelas, memés, grannies, babushkes… El més bonic que podem fer, una obra que és un homenatge a les àvies A través del record…
