L’Enric Cambray i en Ricard Farré tornen, només per 6 funcions, a donar vida a Les Dones Sàvies.
Un muntatge de petit format que gaudeix d’un text (de Lluís Hansen i Ricard Farré) molt ben fet, una direcció dels mateixos Enric Cambray i Ricard Farré feta amb molta cura i molt encert. El vestuari de Marc Udina que permet que els dos intèrprets puguin fer més d’un paper i que de vegades, sorprenentment, hi hagi més de dos personatges en escena. L’escenografia d’Enric Romaní que dona molt de joc a l’obra, la música de Júlia Bonjoch que és enginyosa i molt ben trobada…
Les Dones Sàvies celebren 10 anys a Barcelona
Les dones sàvies, aquest muntatge de l’Enric Cambray i en Ricard Farré, és una meravella es miri per on es miri. La interpretació és plena de vida, de ritme, d’humor… hi ha complicitat amb el públic des d’abans de començar l’obra.
Enguany fa 10 anys que es va estrenar… 10 anys i no ha perdut ni un bri d’alegria, de ritme, d’humor… És una obra molt ben feta, molt ben pensada, molt ben dirigida, molt ben interpretada….
Però, en 10 anys, les coses han canviat molt, en aquest món… i els que havíeu vist Les dones sàvies fa anys, hi trobareu algun canvi, petits canvis que fan que el muntatge sigui actual sense perdre res del seu esperit inicial… així, potser, en lloc del Sr. Conill hi trobareu un tal Sr. Vasbé… i vosaltres ja ho relacionareu amb qui us vingui al cap..
“Farem forronya!”
Així que, als que us han agradat sempre Les Dones Sàvies… aneu-hi, riureu com sempre. Als que no l’heu vist mai… què espereu?
Les Dones Sàvies ja no és un muntatge de petit format. És una lliçó de bon teatre. És un homenatge al teatre. És un monument al teatre. Dir que és imprescindible, és quedar-se curt!
- Allò que m’ha agradat més: que han sapigut adaptar l’obra a l’actualitat i no han perdut gens l’essència.
- Allò que m’ha agradat menys: només 6 funcions??? De debò???
