Amb La Primera i les mestres de la República, en David Pintó i en Joan Valentí han creat un text que ens porta, al davant nostre, els rostres d’aquelles dones pioneres. Aquelles dones que van lluitar pels drets de les dones i pels drets dels infants.
Dones que van voler que el món que venia fos molt millor que el que tenien. Dones que ho van donar tot per nosaltres. I tot vol dir tot en més d’una ocasió: algunes hi van deixar la vida, altres el país, la família…
La Primera i les mestres de la República, una obra de memòria històrica a la Fènix
A través de la vida d’una dona, Natividad Zafra, en Nan Valentí ens explica la història de les altres dones. I no només això, també ens explica com era el món en què vivien, l’escola, la societat… i què és el que elles pretenien.
És un muntatge molt senzill… al capdavall, amb una pissarra gairebé n’hi ha prou. Però en David Pintó hi afegeix uns pedestals on, de mica en mica, van apareixent les dones de qui parla en Nan Valentí. I l’escenari, que comença buit, acaba ple de gent.
La música està molt ben triada. Des d’una cançó de La Trinca fins a l’himne de la República. És un element que posa l’accent en moments molt puntuals de la història.
En Nan Valentí ens explica una història
En Nan Valentí no porta cap vestuari especial. No li cal. Només ens ve a explicar una història. Però, de tant en tant, fa aparèixer algun element que retrata una època, un lloc, un moment.
I també el fa servir per implicar el públic en la història, un públic que acaba formant part de la vida de la Natividad Zafra i de la resta de dones que van marcar la història. I això es fa de forma lúdica, de manera que el públic s’hi avé de seguida. Qui es podria negar a formar part de la Història?
La primera i les mestres de la República, a la Sala Fènix, és més que un muntatge teatral. És una lliçó de dignitat. Un crit a no deixar mai de lluitar per allò que creiem que és just. La Natividad Zafra i totes aquelles altres dones mereixen que no ens rendim. Perquè elles no ho van fer mai.
- El que m’ha agradat més: el text. Tot i tenir moltes dades, no es fa gens feixuc. La interpretació de Nan Valentí fa que tot sigui planer, proper.
- El que m’ha agradat menys: que estarà pocs dies en cartell i és una obra que hauria de veure molta gent.
