Ovelles, a l’Espai Texas, és un text que sembla petit, però, en realitat, és molt gran. Tres germans han heretat unes 500 ovelles d’un tiet oncle llunyà, tan llunyà, que els més petits ni el coneixien.
Què fan amb les ovelles? Per decidir-ho es reuneixen una tarda. I la reunió és molt constructiva… i no per les ovelles. Perquè els tres germans acaben parlant de l’herència de les ovelles… però també d’altres herències: els gots de la casa dels pares, les joguines de petits, de la confiança… del futur, de la vida de cadascú, de les expectatives que tenien i de la vida que tenen ara. Tot surt en una reunió que dura una hora i escaig.
“Això era meu!!!”
Ovelles, una comèdia familiar sobre les herències i els retrets
A la reunió sortiran totes les frustracions acumulades durant anys, els rancors, les enveges, les ferides mal tancades. Els tres germans han de decidir què fer amb les ovelles… i amb tota l’herència emocional acumulada. Quan hagin fet net, podran tirar endavant. Ho aconseguiran?
El text de Yago Alonso i Carme Marfà està molt ben construït. A partir d’un fet una mica insòlit (l’herència de 500 ovelles), saben anar treient, de mica en mica, les altres herències.
“Vaig fer un clic!”
Gemma Martínez, Ramón Pujo i Albert Triola són els tres germans. Molt diferents en tot però, malgrat les diferències evidents, saben mostrar un rerefons comú. Són germans i venen tots del mateix lloc. Són germans i es barallen com fan els germans… i es reconcilien com fan els germans. La direcció de Yago Alonso permet que veiem totes aquestes capes davant nostre.
Ovelles, a l’Espai Texas, és una comèdia agra que ens fa reflexionar sobre els nostres lligams familiars, sobre les nostres herències, la nostra vida i, sobretot, la capacitat que tenim de canviar-la… o no.
- El que m’ha agradat més: el text i les interpretacions.
- El que m’ha agradat menys: res, la recomano molt.
