El Teatre Romea fa una proposta arriscada: L’oncle Vània de Txèkhov… però en un format diferent: un monòleg amb moltes veus i un sol intèrpret. En Joel Joan.
Vestit amb roba actual, sense marques, sense estridència surt a escena. S’asseu en un balancí. Espera. Passen uns minuts. S’aixeca. Se’n va cap a l’altra part de l’escenari i de cop… la màgia!
“Vols un te, Miquel?”
De cop, apareix la Marina en escena. Un canvi de to de veu, una manera de parlar, un gest… i en Joel Joan ens presenta el primer personatge… i després apareixen en Miquel, en Vània, la Marina, la Sònia, en Saúl, l’Helena… tots interpretats per en Joel Joan que els fa presents davant nostre en escena… que ens els fa veure encara que només hi hagi un buit.
Joel Joan encarna a vuit personatges a Vània, una revisió de L’oncle Vània de Txèkhov
L’Ivan (en Vània) i la Sònia viuen a la finca familiar i la fa rendir, treballant de sol a sol, per poder pagar a l’Alexandre, un cineasta d’èxit reconegut. Una vida dura però que els dóna una certa seguretat, una certa tranquil·litat… i un buit existencial molt gran.
“Res, Μiquel, tot és exactament igual que sempre”.
L’arribada de l’Alexander i la seva nova esposa, molt més jove que ell, farà que la tranquil·litat aparent es trenqui en mil bocins. En Miquel se sent atret per Helena. Sònia estima en Miquel però ell no l’estima. En Vània tenia somnis i els ha enterrat amb les patates… i l’Alexander ha fracassat en tot el que ha fet i ara només viu de records d’un temps passat que ell recorda molt més bo.
L’Ivan i la Sònia, a més, ara saben que tota la feina que han fet per l’Alexander ha estat en va. Ells s’han sacrificat pel somni d’un altre i, en realitat, tot és un malson.
“Des de que el conec que no ha parat d’enrotllar-se sobre la bellesa en el cinema i l’estètica en l’art… però no en té ni puta idea”
Escenografia que sembla que sigui un personatge més d’obra
L’escenografia que sembla a mig fer, amb una part molt ben acabada i l’altra només embastada i uns elements d’atrezzo que barregen elements actuals amb elements que podrien ser d’un mas antic i un munt de focus a la vista. Una escenografia que sembla que sigui un personatge més d’obra… que, com tots, vol i dol. Un encert.
La il·luminació ens mostra el pas del temps, el dia, la nit, la tempesta… els canvis d’acte, sense necessitat de teló ni de fer un fosc total.
Molt bona adaptació de Simon Stephens
El text és una molt bona adaptació de Simon Stephens que, aquí, gaudeix d’una molt bona traducció de Joan Sellent, que ha cuidat les referències perquè puguem identificar-les amb el nostre entorn i el nostre món. Un bon treball que llueix en escena.
Nelson Valente i Joel Joan: un tàndem esplèndid
En Nelson Valente ha fet una molt bona tria amb en Joel Joan. La direcció és precisa i permet que en Joel Joan estigui immens en escena. Una interpretació esplèndida, plena de matisos, plena de flexibilitat. En Joel Joan es posa en la pell de tots els personatges i no necessita res més que el seu talent i el seu savoir faire.
El tàndem Joel Joan i Nelson Valente funciona molt bé. El director ha sabut donar el to de tragèdia rutinària a l’obra i, al mateix temps, li ha donat també un punt d’humor i de tendresa que ens fa que estimem aquests personatges que semblen condemnats a la buidor.
En Joel Joan ens dóna una lliçó magistral de teatre
En Joel Joan ha agafat el text i els personatges i els ha donat cos. Cos i ànima. La seva interpretació no es limita a portar els personatges a escena. Els dóna personalitat, els dóna profunditat. I ho fa gairebé a pèl. Perquè no necessita res perquè apareguin davant nostre. Els personatges només necessiten d’algú com en Joel Joan per tenir vida i viure-la.
Una vida que, al final, els deixa en el mateix punt on són.
“Hem de viure. Continuarem vivint, Oncle Ivan.”
Vània, al Teatre Romea, és una oportunitat perfecte per veure un treball immens d’interpretació. En Joel Joan broda el text, broda els personatges. En Joel Joan ens dóna una lliçó magistral de teatre.
“Continuarem pagant-te el lloguer com sempre, per això no has de patir. Tot seguirà com sempre.”
- Allò que m’ha agradat més: La interpretació de Joel Joan. Magistral. Magnífica.
- Allò que m’ha agradat menys: hi havia algunes frases que se sentien malament o no se sentien. I és una llàstima, perquè és una obra on tot el que s’hi diu és important.
