El mestre i el mar, a l’Espai Texas, torna a Barcelona per permetre’ns veure una obra que obre ferides. Una adolescent de Barcelona va al poble dels seus avis, a Burgos. L’avi comença a tenir alzheimer i oblida coses. L’àvia intenta protegir el seu marit.
La noia troba una capsa amb records de la infància del seu avi. Aquesta capsa ens durà a un viatge cap al passat on descobrirem que l’avi, en Nuño, va anar a l’escola al poble. Una escola que va tenir un mestre diferent, l’Antoni Benaiges, un mestre republicà. Un mestre que va intentar que aquells nens aprenguessin d’una manera diferent, que veiessin el món amb uns ulls diferents, que pensessin que ells eren tan valuosos com qualsevol altra persona.
El Mestre i el Mar torna a Barcelona, la història d’Antoni Benaiges
El poble és petit, tots es coneixen. Tots saben què pensen els altres. Tots saben qui és republicà i qui no. Quan esclata la guerra, quan els feixistes arriben, tots saben què ha passat. Tots saben qui és el responsable. Tots saben qui mana i qui ha de callar.
La família del Nuño, la família Santamaria… han de callar i oblidar. Oblidar que un dia van tenir un mestre que es deia Antoni que els va prometre que anirien a veure el mar. La noia descobreix que el passat pot ser molt dolorós. Que l’avi no recorda perquè, potser, el van obligar a oblidar.
L’Eu Manzanares ha creat un text que va del present al passat
L’Eu Manzanares ha creat un text que va del present al passat, que ens permet veure el que va viure en Nuño i el que ha arribat des del passat als nostres dies. La fosa de La Pedraja és un enllaç entre els dos moments.
Tots els intèrprets, Carla Alegre, Yoel Marfil, Aleida Mañas, Sandra Pece, Albert Valentín, Anna Bernal, Caria Armengol, Lucía Monteoliva fan un treball delicat. Sense exageracions, interpretant molts papers, segons el moment i l’escena, fan que el poble de Nuño i els seus veïns ens aparegui davant nostre. Un treball de filigrana, fi, elegant, fluid.
El vestuari és el que marca la història: els intèrprets van vestits amb texans i unes samarretes on hi posa el nom del personatge que interpreten en cada moment. La grafia del nom dels personatges actuals és diferent de la grafia dels personatges del passat. L’avi Nuño té unes lletres especials. Ell, al capdavall, és qui ho mou tot.
A escena, una peça de fusta que fa d’escola, de púlpit, de tribuna, de plaça… i terra, terra negra. Una terra negra que ho embruta tot.
El mestre i el mar, a l’Espai Texas, és un bon muntatge que cal veure. Veure per entendre el nostre passat, per entendre d’on venim, per entendre la por i el dolor.
Un muntatge senzill en aparença perquè que té molta profunditat. Un muntatge que necessari.
- El que m’ha agradat més: el text i la direcció.
- El que m’ha agradat menys: res. El recomano totalment.
