Crítica: La mala dicció – Teatre Lliure

5 out of 5 stars (5 / 5)

Una maledicció us ha de caure a tots aquells que menyspreeu un muntatge com aquest i penseu que no val la pena anar a veure’l.

El que fan Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Paula Malia a La mala dicció i damunt de l’escenari és màgia. Màgia amb les paraules. Màgia amb la música. Màgia amb la interpretació.

La mala dicció torna al Teatre Lliure de manera espectacular

En Marc, la Bet i en Seitó ens parlen del poder, de la hipocresia, del preu que tots tenim i fem veure que no… ens parla del que som capaços de fer per ambició i del que deixem de fer per covardia. Ens parla de contradiccions. Un text que té un moment per riure’s de nosaltres, de vosaltres, del llenguatge inclusiu, del director de l’espectacle, d’Aristòtil, dels tòtils, de la política… un text que se’n riu de tot i de tots però que ens fa participar en el riure.

“Merdra!”

En Marc i la Bet, envoltats de sang, ens planten un mirall al davant i ens obliguen a mirar el nostre reflex. Enmig de bromes i jocs de paraules… ens mostren un reflex que no és tan bonic com el que voldríem. Però és el nostre. I no en tenim d’altre.

“…aquesta vida nostra… o vostra… això, no m’ha quedat clar….”

Un text meravellós que, per ell mateix, ja és tot un espectacle, acompanyat de les interpretacions de Jordi Oriol, Paula Malia i Carles Pedragosa, i dirigit de forma excel·lent per Xavier Albertí, que ha permès que tota la mala bava, la sornegueria, la ironia… i també el bon humor… surin sempre per damunt de tot.

La música, en directe, és una troballa. I el regal escènic ve molt ben acompanyat d’un disseny d’il·luminació, de vestuari i escenografia que acaben d’arrodonir-ho tot.

A La Mala Dicció potser ens demostren que tots som una mica monstres… però també ens mostren que ens ho hem de saber prendre. Si hem de viure, que sigui rient.

La Mala Dicció, al Teatre Lliure, és la tercera obra de la Trilogia del Lament. I és la cirereta de la trilogia. És l’accent. És el signe de puntuació que ho remata tot. Un espectacle que no es pot perdre.

De cara a l’any vinent, estaria bé que les tres obres tornessin a escena i que tothom pogués veure-les, totes tres.


  • El millor de l’obra: el text, brillant. La direcció, esplèndida. Les interpretacions, espectaculars.
  • El pitjor de l’obra: que estarà pocs dies en escena. Caldria que el Teatre Lliure es plantegi programar-la la temporada vinent … i l’altra… i l’altra…. un text així, es gaudeix en cada paraula.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *