Una casa aïllada als Pirineus, la neu, l’udol del vent, fred, foscor, mites i llegendes, un pare moribund i un gran secret creen l’ambient idoni per notar La presència a La Villarroel. Amb text de Carmen Marfà i Yago Alonso i direcció de Pau Carrió.
Dos germans esperen la imminent mort del pare a La Presència
L’Ernest (Pau Roca) treballa amb el seu pare Climent al restaurant familiar, El Racó, i viu amb ell en un recòndit poble del Pallars. La seva germana Sandra (Nausicaa Bonnin) ha preferit viure Barcelona però davant la imminent mort del pare ha anat al poble acompanyada de la seva parella Miki (Marc Rodríguez). Fa temps que no es veuen i els germans aprofiten la incòmoda espera per posar-se al dia. Truquen a la porta i apareix la infermera del CAP, la Sol (Anna Sahun), que ha vingut a ajudar en Climent en el trànsit cap a la mort que es produeix poc després.
Mentre se sobreposen a la recent pèrdua, sona la campana que el pare usava per cridar-los però …. si tots són al menjador, qui la toca ara que el pare és mort?
Qui fa soroll? Fantasmes, éssers llegendaris o esperits?
Ja que no poden marxar a causa de la tempesta, intenten trobar una explicació als sorolls. Ha entrat algú de fora? Podria ser alguns dels éssers llegendaris de qui parla la gent del poble com els minairons o la balenguera? Esperits, fantasmes, fenòmens paranormals? O és l’ànima del Climent que té alguna cosa pendent de confessar abans de marxar?
Aquestes preguntes generen un intens debat sobre la ciència en què creu escèptica Sandra i la fe o superstició que curiosament defensa la metgessa Sol.
Gairebé sense adonar-se acaben formulant la pregunta que durant anys han evitat però que ara l’Ernest s’entesta a fer una i una altra vegada sense atendre les protestes de la Sandra. Per què la mare els va abandonar quan eren petits? Totes les famílies tenen secrets i la del Climent és aquest. Descobriran la veritat ara que el Climent ja no hi és per respondre?
Grans interpretacions dels quatre intèrprets
Els quatre intèrprets de La Presència estan 100% convincents en el seu paper. Cadascun d’ells amb personalitat pròpia.
L’Ernest encarna el germà gran que s’ha quedat al poble per ajudar el pare en el restaurant familiar i tenir-ne cura. La Sandra és la més dura de tots. Ella ha triat viure a Barcelona, potser per allunyar-se dels propis fantasmes. En Miki és la parella afectuosa que supedita les seves necessitats a les d’ella. I, per últim, la Sol que no forma part de la família però que té un paper fonamental en el descobriment del gran secret.
El vostre pare ens vol dir alguna cosa (Sol)
Bon text i direcció, grans interpretacions, secrets inconfessables i moltes rialles
A més del bon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, l’encertada direcció de Pau Carrió que aconsegueix crear un clima de misteri, i l’acurada escenografia de Paula Bosch en què no hi falta detall, el punt fort de La Presència és que manté el ritme i el suspens durant tota la funció. És una llàstima que no sigui més habitual trobar en cartellera obres de misteri com aquesta.
Gràcies als cops d’efecte que ens fan saltar de la butaca i als divertits moments, l’estona passa volant. Com el sospir d’un fantasma.
- El que més m’ha agradat: les grans interpretacions de Nausicaa Bonnín, Marc Rodríguez, Pau Roca i Anna Sahun, el clima de misteri aconseguit i els divertits moments. Vaig riure molt.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
