Crítica: Les bones intencions – Centre de les Arts Lliures

Les bones intencions

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

Les bones intencions és la nova proposta que Marc Artigau estrena al Centre de les Arts Lliures. Es tracta d’una comèdia que es basa en l’espera. I què esperem? Que els convidats a la “festa catalana” arribin per fer-los feliços. I nosaltres, el públic, som part activa de l’espectacle: som part de la companyia de festes i ens trobem allà, esperant a que arribi el de l’aniversari i acabant de definir els últims preparatius.

Les bones intencions, una obra divertida i senzilla

El que més crida l’atenció de Les bones intencions és que el públic forma part de l’obra. No som simplement espectadors d’allò que passa sobre l’escenari, sino formem part de l’obra: som el grup d’entreteniment que han contractat per la festa. Per tant, hem d’assajar i hem d’estar preparats per tot el que passi!

Aquest punt de partida és fresc, original, divertit i engrescador. Conectem des del principi amb l’obra, amb les riatlles i es crea una molt bona energia a la sala de teatre. I, llavors, comença el conflicte: la persona a la que li fem la festa no és una persona qualsevol, és una persona important a la vida d’un dels protagonistes i, per tant, aquesta festa esdevé crucial i tot un repte.

Gràcies als flashbacks podem conèixer d’on provenen ambdos protagonistes, les seves frustracions, les seves “bones intencions” de canviar de vida i ser més exitosos o, almenys, guanyar més diners.

Interpretacions boníssimes

Una mare soltera i un coach que no sap tenir relacions amoroses són els protagonistes d’aquesta obra. Interpretats per Míriam Iscla i Joan Negrié, els dos aconsegueixen arribar-nos al cor, fer-nos riure i empatitzar amb ells. Perquè, al cap i a la fi, la gran majoria aspira a tenir una vida millor i procurar superar-se, millorar com a persones, evolucionar… Però això no és fàcil, gens fàcil.

Tant la Míriam con en Joan fan un gran treball. La comèdia brota gràcies a la seva energia, la seva actitut i les ganes de que el públic estigui allà, amb ells. Ells salven l’obra.

Una trama agafada amb pinces

El que menys em va convèncer de Les bones intencions és, precissament, la trama. Queda desdibuixada i trepitjada pel format. Al final, sembla que assistim a un esdeveniment, més que a una obra teatral. Falta aprofundir en els personatges, entendre una mica millor el que està passant i que tingui un pèl més de complexitat.

L’obra queda massa senzilla, massa plana. Els riures fan que sigui simpàtica i amable, però l’obra en sí queda fluixeta.

Tot i així, Les bones intencions és una proposta original, divertida i senzilla que et farà gaudir d’un actor i una actriu inmensos, ideal passar una bona estona.


  • El que més m’ha agradat: L’actuació de la Míriam Iscla i en Joan Negrié.
  • El que menys m’ha agradat: El guió és massa senzill, li falta una mica de profunditat.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del teatro, de la literatura y de la música. Miembro de la cía LetrasConVoz y fundadora de EspectáculosBCN.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *