La Villarroel recupera un dels èxits de la temporada passada que van veure 23.000 espectadors. L’illa deserta és una deliciosa comèdia sobre la felicitat i l’atzar que ens deixa molt bon gust de boca.
L’Illa Deserta torna a La Villarroel
L’obra, escrita i dirigida per Marc Artigau, se centra en dues persones sense nom que podrien ser qualssevol de nosaltres. Ell i Ella passen 2h junts en un ascensor avariat. Ella és mig claustrofòbica i treballa en un banc. Ell és un actor en èpoques baixes que malviu fent de repartidor.
S’agraden i intercanvien telèfons però l’atzar fa que no es tornin a trobar fins anys més tard. La vida els ha portat per camins diferents però no han oblidat aquella estona que van passar junts.
Quin paper juga l’atzar en la nostra felicitat?
Què hauria passat si Ell hagués apuntat correctament aquell maleït número de telèfon ple de sis i cincs, pronunciat a correcuita? Com és que es van tornar a trobar per casualitat al supermercat anys després? Petits detalls aparentment sense importància que poden condicionar el nostre futur. Com diu l’efecte papallona de la teoria del caos: el més petit canvi pot provocar grans diferències en el futur.
Només ens queda el misteri d’allò que hagués pogut ser, d’allò que no serà mai (Marc Artigau)
El text de Marc Artigau és molt més profund del que sembla perquè treballa en diferents nivells. Per una banda, les divertides i intranscendents converses entre Ella (Marta Rodríguez) i Ell (Isak Férriz). Ara es troben, ara se separen. Com si juguessin al gos i al gat.
Per una altra, una estructura narrativa en què es repeteixen algunes escenes que donen coherència interna al text i ens condueixen a les qüestions centrals de La Illa Deserta: “Ets feliç?” o “Què t’emportaries a una illa deserta?” Amb una discreta escenografia que presideix l’estructura oberta d’un ascensor i amb una distància física entre els dos protagonistes que contrasta amb la seva proximitat emocional.
Grans interpretacions de Maria Rodrígue i Isak Férriz
Però per damunt de tot destaquen les magnífiques actuacions de Maria Rodríguez i Isak Férriz que interpreten diferents personatges amb gran versatilitat. Divertits i creïbles 100%. Pura química.
Fins i tot abans de començar l’obra ja ens han guanyat el cor per la naturalitat i capacitat interpretativa que mantenen inalterable durant tota la funció. La complicitat entre Maria Rodríguez i Isak Férriz és total com també la que es genera amb el públic. En aquest cas no es trenca la quarta paret perquè, de fet, no existeix.
Rialles, complicitat i … una mica de física quàntica
L’èxit de la temporada passada és del tot merescut com també ho serà l’actual perquè L’Illa Deserta té una excel·lent combinació d’elements. El text de Marc Artigau, divertit i quotidià, amb una original estructura narrativa i algunes pinzellades de física quàntica. Les grans interpretacions de Maria Rodríguez i Isak Férriz, amb molta química, que broden el paper i fan que la funció passi volant.
La resposta a “Que t’emportaries a una illa deserta?” és tan diversa com persones hi ha al món. Jo m’emportaria la sensació que no tot depèn de nosaltres i que potser l’atzar té molt més a dir en les nostres vides del que voldríem.
- El que més m’ha agradat: les grans interpretacions de Maria Rodríguez i Isak Férriz.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
— COMPRAR ENTRADES —
