Massilia, al Teatre Akademia, és un muntatge que sorprèn, fins i tot, abans de començar. O potser quan ja ha començat i no ens n’hem adonat. Amb una entrada potent on, durant una molt bona estona, no sabem qui observa a qui. I amb una continuació on el joc teatral ens fa anar de Buenos Aires a França, a Espanya… ens fa seguir la història de Romántico i dels passatgers del Massilia.
Ens fa viure la disputa entre dues maneres de veure el món, entre dos diaris (la Nación i el Crítica), ens fa patir amb uns exiliats amb un futur incert i amb una cursa de cavalls intensa fins al darrer segon.
Massilia compta amb un equip artístic de primera
L’espectacle està molt ben interpretat per la Laura Marı́a González, en Lluís Marquès, la Júlia Molins i en Martı́ Salvat que, molt ben dirigits per Nelson Valente, ens fan entrar de ple en un univers on la realitat sembla barrejar-se amb un món oníric on tot és possible, un món on un cavall llegeix Suetoni i discuteix sobre història antiga, i res no grinyola ni és fora de lloc.
El text d’Albert Boronat i Maria Donoso és molt potent i es mou entre l’humor més rialler al drama més íntim amb tota la naturalitat del món.
L’espectacle té una molt bona escenografia d’Helena Mateos-Serna que permet que el joc entre l’escenari i la platea sigui molt permeable.
Massilia ens fa sentir que som en un somni
Massilia, al Teatre Akademia, és un muntatge que ens fa sentir que som en un somni on tot és possible i res no sembla estrany. Però, al mateix temps, ens fa viure la peripècia d’uns intel·lectuals que van haver de fugir de la dictadura per salvar la pell i que també van fugir d’una Europa encalçada per la guerra. El drama no queda diluït. És viu i és dolorós. Però, al mateix temps, la realitat es veu confosa per unes trames oníriques que fan que tot tingui un bri d’esperança.
Massilia, al Teatre Akademia, és teatre que juga amb l’espectador, l’agafa de la mà i el fa entrar de ple en un món que es mou entre la realitat més dura i el somni més irreal… i tot és possible.
- El que m’ha agradat més: tot, des del text, a la direcció, a la interpretació… i, especialment, els deu primers minuts. Són de traca i mocador. Intensos. Fantàstics. Una aposta molt arriscada però molt reeixida.
- El que m’ha agradat menys: res. Ho he trobat tot genial.
