A la Villarroel podreu gaudir i riure, riure molt, amb Medida por Medida, una adaptació lliure de Gabriel Chamé de l’obra de Shakespeare. Una adaptació molt lliure que inclou música, cançons, poemes, acudits, referències al 10 diví…
Medida por Medida, una adaptació esbojarrada de Shakespeare
Una adaptació que és esbojarrada, intensa, grollera, plena d’energia. Una adaptació que manté l’argument original com a base del muntatge i, a partir d’aquí, us hi podeu trobar qualsevol cosa, cada cop més inesperada, més sorprenent, més descol·locada.
Malgrat tota aquesta bogeria que sembla que no té Nord, el muntatge flueix molt bé i és fàcil seguir les històries d’Angelo, Claudio, Lucio, Isabel, Mariana i el Duque de Viena.
Medida por Medida ens parla del poder, el poder que corromp. El poder que fa que una persona estricta comprengui que pot fer el que vol, justament perquè té el poder. En aquesta obra tothom vol aconseguir alguna cosa dels altres i farà el que sigui per aconseguir-ho, des de tenir un marit a no ser decapitat. Cadascú té els seus interessos.
“No estoy loca. NO ESTOY LOCA. ¡¡¡¡NO ESTOY LOCAAAAA!!!!”
Bons actors amb gran ritme i intensitat
Gabriel Chamé compta amb uns actors que mantenen el ritme i la intensitat del muntatge durant tota l’obra. Matías Bassi, Nicolás Gentile, Elvira Gómez, Agustín Soler i Marilyn Petito són gairebé sempre davant nostre, i només interpreten els seus personatges, també canten i ballen. I, de passada, també ens ofereixen números de màgia.
En Gabriel Chamé esprem els actors i els hi treu tot el suc. Però els intèrprets no es queden enrere: els personatges són excessius, exagerats, cridaners, moguts. En aquest muntatge no hi ha moments de pausa. El públic és un element necessari d’aquest muntatge: prepareu-vos per participar (encara que no sigueu a la primera fila), deixeu-vos anar i gaudiu del muntatge.
“Yo me quedo aquí a ver como acaba.”
Una bona adaptació d’un text de Shakespeare
La il·luminació i la música, combinades amb un bon disseny de l’escenografia, són part d’aquest moviment continu en què els actors apareixen i desapareixen com per art de màgia, en un moviment continu, sense interrupcions.
Medida por medida (la culpa es tuya), a La Villarroel, és una molt bona adaptació d’un text de Shakespeare que Gabriel Chamé ha agafat, ha retorçat, ha esferificat, l’ha convertit en fum i l’ha tornat a reconstruir. El que en queda és un muntatge esbojarrat que emet energia positiva des d’abans de començar.
- El que m’ha agradat més: la irreverència, la bogeria, l’exageració. Els intèrprets (Matías Bassi, Nicolás Gentile, Elvira Gómez, Agustín Soler i Marilyn Petito), que acaben la funció esgotats.
- El que m’ha agradat menys: que només hi serà 4 dies.
