Crítica: The Opera Locos – Teatre Poliorama

the opera locos barcelona

Consulta la cartellera teatral de Barcelona

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

The Opera Locos de la companyia Yllana és un espectacle que us deixarà atònits i amb la boca oberta. Perquè els hits de l’òpera són cantats per 5 veus prodigioses que pugen a l’escenari per fer-nos eriçar la pell i emocionar-nos. L’aclamat espectacle, sota la direcció artística de David Ottone i Joe O’Curneen i guardonat amb el Premi Max el 2019, arriba al Teatre Poliorama preparat per captivar a tot el públic de Barcelona fins al 13 de març de 2022.

The Opera Locos emociona a tot el públic

Diuen que la música és el llenguatge universal, el llenguatge que no té fronteres. I així ho ha demostrat The Opera Locos durant 90 minuts de cant constant, acompanyat per música instrumental d’estudi, dels professionals i prodigiosos cantants: la soprano Maria Rey Joly, el tenor Toni Comas, la mezzosoprano Mayca Teba, el contratenor Jesús Gallera i el baríton Enrique Sánchez.

La història narrativa s’aconsegueix transmetre sense la necessitat de recórrer al diàleg verbal ni de traduïr la lletra de les cançons, les quals es mantenen en l’idioma original. Així, l’escenari es converteix en un espai de relacions on l’ego de cada personatge lluita per demostrar el seu talent, perseguir els seus desitjos i declarar el seu amor.

Aquest és l’argument que serveix com a pretext per connectar els clàssics operístics de tots els temps entre ells. És un fil conductor senzill i aparentment amb poca profunditat. Però que anteposa la personalitat i el desig intern de cada personatge per sobre de qualsevol altre motiu argumental perquè, al cap i a la fi, això és el que fa la música: expressar sentiments. I realment no només ho expressen, sinó que ho transmeten a la pell del mateix públic: el resultat és emoció palpable.

El resultat d’una combinació perfecta en la posada en escena

La proposta ambiciosa supera el repte intergeneracional i social que prejudicialment se li atribueix a una òpera. Així, s’aconsegueix aproximar l’òpera a tot el públic enginyosament a través d’una dosi equilibrada d’humor gestual. El resultat és una òpera tractada amb humor en la qual, a més, se li combina la modernitat musical del pop i el rock.

És un espectacle d’una magnitud i potència descomunal que, a més de les veus, compta amb una posada en escena excel·lent. Tant pel que fa a la il·luminació i disseny escenogràfic que transporta al públic a un cabaret, com pel vestuari que recorda al clown i s’ajusta a la gestualitat dels personatges. Quedant tot entrellaçat i cohesionat en una proposta única, creativa i d’una originalitat inèdita.

Hits operístics cantats per unes veus prodigioses

O mio babino caro, Nessun Dorma, Funiculì, Funiculà… són algunes de les peces que s’escolten a l’escenari. Encara que el vibrato, la intensitat i la perfecció amb què canten i emocionen a tot espectador fa que un es qüestioni si realment estan cantant en directe. És tot un delit sonor escoltar els hits d’òpera de les veus dels 5 cantants.

La selecció de les cançons, a càrrec de la direcció musical de Marc Alvarez i Manuel Coves, és immillorable. Però aquesta no és la gran proesa de l’espectacle, sinó entrelligar-les entre elles i combinar-les amb exitoses cançons de pop de grans referents musicals com són Frank Sinatra i Amy Whinehouse.

Sens dubte, l’encant roman en la capacitat de fusionar diferents estils musicals que s’emmotllen a la perfecció. Tot l’espectacle es basa en una alternança de cançons d’òpera que s’encadenen una rere l’altre per arribar a l’èxtasi de l’espectacle, el gran final que no deixa res a desitjar.


  • El que més m’ha agradat: la selecció de les cançons, tant clàssiques com modernes. I els millors moments sens dubte són quan canten a l’uníson els 4 a la vegada.
  • El que menys m’ha agradat: M’hagués agradat que les veus se sentissin encara més fortes amb els amplificadors.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.