El Teatre Condal estrena de la mà de Daniel Anglès i sota la direcció de Jumon Erra Un amor particular. Una comèdia musical espontània, propera i molt divertida que forma part del programa del Grec. Just la proposta escènica que necessitem per passar la calor. Refrescant com el bon gaspatxo. Amb la mida justa d’ingredients i un punt picant.
Un amor particular és una divertida comèdia que us farà passar una bona estona
Un text àgil i ben estructurat, a càrrec de Jumon Erra i Daniela Feixas, que manté l’interès del públic durant els 90 minuts que dura l’obra. Amb les excel·lents interpretacions vocals i teatrals (que no sempre es troben al mateix nivell en els musicals) de Mara Jiménez i Xavi Navarro i l’esplèndida música de Miquel Tejada.
El missatge d’Un amor particular és més profund del que aparenta ja que té molt a veure amb allò que els altres esperen de nosaltres. Us imagineu haver de fer classes particulars perquè no sabeu fer riure la vostra dona (i de fet, a ningú). La trama està basada en fets reals.
Doncs això és precisament el que en Xavier (Xavi Navarro) li demana a l’Ada (Mara Jiménez). Uns personatges i situacions tan properes que s’allunyen dels estereotips dels grans musicals de Broadway que no m’agraden gaire.
Dos personatges diferents que s’acosten poc a poc
Dos personatges diferents, que viuen en mons allunyats. En Xavier és un benestant empresari de Sant Gervasi, responsable i massa seriós. Un pare de família convencional a qui la seva dona exigeix que la faci riure o el deixarà. Per contra, l’Ada és una actriu feminista del Raval que creu en el poliamor, no en l’amor romàntic. Ara no té feina. Per això necessita donar classes i pagar el lloguer. Roba còmoda i acolorida (al més pur estil de l’Àgata Ruíz de la Prada) i una vitalitat a prova de bomba. Disposada a tot.
Dues personalitats i dos mons que s’acosten a poc a poc, gairebé sense voler. Com un ritual d’aparellament que se situa a l’apartament de l’Ada al Raval. Groc, lluminós, com ella. És possible l’amor entre persones tan diferents?
Dia a dia se succeeixen les classes particulars, com petites microescenes. Un constant estira-i-arronsa amb situacions tan divertides com la de l’ou ferrat o la del dinar familiar en què en Xavier aconsegueix per fi fer riure la seva dona. No puc explicar més.
Perfecte equilibri entre música i text
Encara que el programa de mà diu que Un amor particular és una comèdia «tirant a» musical, de fet l’obra se situa a parts iguals entre el teatre i el musical. Text i música formen un tot que s’uneix sense fissures per mostrar-nos com podem travessar fronteres. No només les externes que ens impedeixen aconseguir allò que volem sinó especialment les internes. El que els experts anomenem creences limitants.
«En aquestes classes particulars, en aquest petit pis del Raval, tots dos s’hauran d’arriscar, divertir, barallar-se i, sobretot, suar per travessar les barreres que hi ha els dos i dins de cadascú» (sinopsi del programa de mà).
Grans interpretacions de Mara Jiménez i Xavi Navarro
Les interpretacions de Mara Jiménez i Xavi Navarro són 100% convincents i mostren una gran qualitat vocal. Sobretot en els «solos» que arranquen entusiastes i merescuts aplaudiments del públic en un pati de butaques a petar.
L’espai escènic es divideix en tres parts. La central l’ocupa el menjador del petit apartament de l’Ada: taula, cadires, una butaca, una finestra,… i petits canvis de mobiliari. A la dreta hi ha l’espai d’en Xavier amb només una cadira i un focus. I a l’esquerra, la casa dels veïns, els dos músics (Andrea Mir i Albert Solà) que acompanyen en directe en Xavier i l’Ada, integrant-se en la trama de l’obra.
Es podrien dir moltes més coses però potser no cal. Només puc afegir que Un amor particular és molt recomanable per passar una bona estona. També hi podeu anar en família perquè les (poques) escenes picants estan tractades amb tanta originalitat i bon gust que gairebé ni es noten. Teniu temps fins el 6 d’agost!
- El que més m’ha agradat: la bona combinació de tots els elements però sobretot les grans actuacions de Mara Jiménez i Xavi Navarro.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
