El Maldà ens porta Unes ganes terribles de viure, un muntatge molt interessant que trenca els esquemes. És una proposta que ens fa ressonar al cap alguna cosa que ja hem vist abans, que ja coneixem… i aleshores ens n’adonem, H.I.I.I.T. ha agafat Les tres germanes, de Txèkhov i l’ha deconstruïda, l’ha tornada a construir, l’ha trencat en mil trossos i ha creat un muntatge nou que és Txèkhov, però no ho és.
“Quina vida més difícil!”
Unes ganes terribles de viure, una deconstrucció de Les tres germanes de Txèkhov
Hi ha quatre actrius que preparen una obra i, sense gairebé adonar-nos-en, ens trobem davant de l’Olga, la Maria i l’Íria, que viuen a la seva casa al camp, amb el seu germà Andreu. Davant nostre, el Maldà ha passat a ser una casa de camp a Rússia. Com un joc de màgia.
Les tres germanes viuen amb els ulls clavats a Moscú, la ciutat que és tot allò que volen: una ciutat gran, amb possibilitats… però sempre hi ha alguna cosa que fa que Moscú sigui cada dia més lluny. La distància física és la mateixa, la distància mental es fa inabastable.
“Vull tornar a casa!”
D’aniversari en aniversari, veiem com les tres germanes i el seu germà es van cavant una fosa. Tant ells com nosaltres sabem que no aniran mai a Moscú.
“Tens una cosa, llavors en vols una altra, llavors en vols més”!
Molt bones interpretacions per part de les actrius
La Laura Daza, la Georgina Latre, l’Anna Herebia i la Maria Hernández Giralt interpreten tots els papers de l’obra. Tots. I no els cal gairebé res perquè puguem identificar en cada moment qui és qui. Els canvis flueixen de forma molt natural, sense entrebancs. I totes quatre interpreten molt bé els personatges que els toca fer.
Les anades i vingudes dels personatges dins la casa parlen de present i del futur. Qui ens recordarà quan no hi siguem? Què quedarà de nosaltres?
Una bona adaptació del text i un equip tècnic que ajuda a agrandir la proposta
Roger Torns ha fet una molt bona adaptació del text i ha plantejat un molt bon muntatge escènic. H hi ha hagut molt treball rere el muntatge i això es nota. Tot està fet al mil·límetre. És un engranatge perfecte.
El disseny de vestuari, de la Gal·la Sabaté, ens permet jugar a descobrir qui és qui i a saber-ho amb seguretat.
L’obra es completa amb un bon disseny de l’espai escènic de l’Albert Ventura, que evoluciona juntament amb el text. Que forma part del text.
Unes ganes terribles de viure, al Maldà, és teatre en des-construcció / reconstrucció. Teatre ben interpretat i molt bé dirigit. Si això fos un restaurant, seria un menú de 5 estrelles.
- El que m’ha agradat més: el text i les interpretacions. Estupendes!!!
- El que m’ha agradat menys: res. No hi posaria ni hi trauria res.
