KATHARSIS teatral al Lliure de Montjuïc

La quarta edició del cicle teatral Katharsis rescata artistes locals i en descobreix d’internacionals i, com sempre ens ofereix propostes que practiquen les arts escèniques al marge de la definició més convencional. Georgina Oliva, directora de continguts, juntament amb el seu equip, creu en la responsabilitat del Lliure, com a Teatre Públic, de mantenir aquest cicle, tot i els grans obstacles amb els quals ens confessa que s’han trobat, sobretot durant i arran de la pandèmia.

Igual que en les seves edicions anteriors, Katharsis explora els límits del teatre, i ens fa pensar en què és?, qui hi intervé?, quines són les normes, i n’hi ha? Ho fa amb sis propostes trencadores, impactants, incòmodes de vegades, sempre reflexives i que ens demanen, únicament, anar-hi amb els cinc sentits oberts.

Consulta la cartellera teatral de Barcelona

Nova edició del cicle KATHARSIS al Teatre Lliure

Aquesta edició permet combinar diversos espectacles en el mateix dia i, per tant, organitzar-los en una única jornada. Els sis espectacles que s’inclouen dins del cicle es podran veure entre el 19 i el 28 de gener en els diferents espais i sales del Teatre Lliure de Montjuïc, no només els interiors, ja que també gaudirem d’alguna proposta a la Plaça Margarida Xirgu, just davant del Teatre.

Les temàtiques són molt diferents, però en totes hi ha un vincle amb els conflictes o situacions de la nostra actualitat; la violència domèstica, l’aïllament, la pandèmia, la recerca de la felicitat o el ritme frenètic amb què vivim.

KATHARSIS es dirigeix sobretot a un públic local, vol que els ciutadans de Barcelona pugin a la Ciutat del Teatre i hi descobreixin noves formes d’enfocar aquesta disciplina artística, nous formats i mirades.

Les 6 propostes són les següents.

Happiness – Dries Verhoeven (19-28/1)

L’artista holandès instal·larà a la Plaça Margarida Xirgu una botiga de fàrmacs on una humanoide ens explicarà, en un speech de 25 minuts, com intervenen les drogues artificials en l’alteració de la nostra realitat i com ens poden fer sentir millor.

L’artista diu: “Intento fer tangible allò que normalment es parla al lavabo de la discoteca o darrere la porta del psiquiatre o del metge”.

És un espectacle gratuït.

Tête-à-tète – Stéphane Gladyszewski (19-22/1)

Obra experimental en la qual l’artista i l’únic espectador, que fica la cara en una màscara incrustada en un plafó, es fusionen. Té una durada d’entre 20 i 25 minuts.

L’artista diu: “Requereix empatia i curiositat però també el desig de posar-se a disposició de l’altre. Pren-te el teu temps, només estigues present i oblida’t de la resta, cara a cara amb una única persona”.

Domestic Violence – Markus Orhn (21 I 22/1)

Un tema per desgràcia massa present en el qual l’artista suec entra a fons, a través d’una obra de 5 hores de duració, de la qual es permet entrar i sortir si l’espectador ho necessita. Markus Orhn es basa en casos reals portats als tribunals per crear aquest espectacle en què no hi ha llenguatge verbal, més enllà dels sons de les respiracions profundes o els gemecs.

L’artista diu: “el pitjor de la violència domèstica no és quan et peguen sinó tot el temps que estàs esperant que allò esclati”.

The Hole & Corner Travel Agency – Marga Socias (26-28/1)

Aquest és un tour pel Teatre Lliure molt especial. L’artista catalana ens fa de guia en una visita que ens mostra més enllà del que es veu a simple vista, què hi ha darrere les esquerdes, quins racons són màgics, en quins espais quotidians s’amaguen les històries paral·leles?

L’artista diu: em plantejo on començo i on acabo, però també per on passo, com ho veuen els de fora i els de dins, què sentim, què és real i què és percepció?

La Plaza – El Conde de Torrefiel (26 i 27/1)

La companyia va estar ja al Lliure amb “Los protagonistas” però, abans d’aquesta, no havien representat cap altra peça al Teatre. Presenten un espectacle que parteix de situacions quotidianes per treure’n tot allò que és viu, o vital, i amb ànima i quedant-se amb l’esquelet; un espectacle el que es confonen els límits entre absència i presencia que apel·la al TU, dirigint-se a cadascun dels espectadors, i en el que TU decideixes si entres en el joc i et deixes atrapar o no. Inquietant, desfigurat i hipnòtic.

La companyia diu: “La nostra feina busca estirar les fronteres de les convencions teatrals. Intentem articular un discurs estètic i conceptual contemporani, alhora que vivim”.

RAW – Laia Fabre i Thomas Kaserbacher (27 I 28/1)

Un peculiar sopar amb xef i artistes locals i una cinquantena de convidats; una barreja de sabors i emocions, de mirades i de plaers, en definitiva, una experiència realment catàrtica que ja ha exhaurit entrades. Es faran dues úniques, la primera comptarà amb l’artista Marria Pratts i el xef Joseba Cruz, i en la segona, serà el director de cinema Albert Serra qui seurà a taula amb la resta de convidats i el menú el cuinaran els germans Max i Stefano Colombo.

Els creadors diuen: “Junts ens esforçarem per ser un antídot per a un sector massa rígid en l’hospitalitat, que limita la naturalesa d’una festa culinària amb tota mena de regles i rutines”

Les sis propostes de KATHARSIS d’aquesta edició són molt atractives i no ens les volem perdre. Només teniu deu dies per gaudir-ne!


Laia Ruiz

Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.