Crítica: Romeu i Julieta de La Brutal – Teatre Poliorama

4 out of 5 stars (4 / 5)

La Brutal adapta un clàssic de la literatura universal als més joves, Romeu i Julieta. Dirigit per David Selvas i amb dramatúrgia de Joan Yago que ja coneixem pels seus treballs amb La Calòrica.

La Brutal adapta Romeu i Julieta a un públic jove

En essència, l’argument de l’obra que Shakespeare va escriure fa 425 anys no canvia. Dos joves de famílies enfrontades s’enamoren amb l’oposició dels seus. Ho tenen tot en contra però el seu amor és més fort que l’odi entre els Capulet i els Montagú. Romeu i Julieta tramen la seva fugida però les coses no surten com havien planejat.

Aquesta versió, traduïda per Yannick García Porres, és menys romàntica que l’original i s’allunya de l’ideal de la mort per amor per obrir la porta a un possible final menys tràgic.

Romeu i Julieta ens parla d’autorisme patriarcal, de conflictes generacionals, de prejudicis, de violència però també de com l’amor permet canviar estructures: “Everything Must Change”, com escoltem en veu de Nina Simone.

Maleïdes famílies

Com serien avui Romeu i Julieta? El desig d’apropar-se als joves s’evidencia en la roba, el pentinat, les maneres i el llenguatge dels protagonistes així com la posada en escena que ens recorda els vídeos tik-tok amb imatges congelades i canvis de ritme.

El muntatge és tan dinàmic i farcit de recursos escènics que podria arribar a cansar però no és així. El temps passa volant. Ens quedem amb la sensació d’estar dalt d’una muntanya russa amb petits moments de calma que ens permeten recuperar l’alè.

Com va dir David Selvas en l’entrevista a El món a Rac 1: «A l’hora de plantejar l’adaptació es va tenir clar que havia de ser un text que anés al gra. El motiu és que es vol que sigui una obra atractiva per al públic jove, amb una capacitat d’atenció diferent del públic d’abans”. Una important aposta de La Brutal per atraure un públic jove (de 16 a 21 anys) al teatre i fer-li veure que els clàssics també poden ser actuals.

Un equip d’actrius i actors joves per a una obra de teatre adreçada als joves

Emma Arquillué i Nil Cardoner interpreten amb solvència els dos joves amants de Verona.  Els acompanyen Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart  i Andrew Tarbet. No podem deixar de destacar l’actuació de Guillem Balart – a qui vam poder veure fa poc a Hamlet – que broda el paper del fluid Mercucio que amb el seu vestuari i maneres expressa el desig de llibertat dels joves.

La polivalent i asèptica escenografia permet les constants entrades i sortides dels personatges, dividir l’escenari en diferents espais, amb canvis de llums i elements decoratius com un anacrònic globus (que ens recorda molt els llums de les discoteques dels 80) que representa la lluna. Així com el vestuari actual i una petita llicència al romanticisme en els tons rosa del vestit de Julieta.

Ha estat un gran encert comptar amb el dramaturg Joan Yago que ha demostrat amb “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I» o «De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda?” que pot crear un teatre diferent capaç d’atraure el jovent. Sumat a la direcció de David Selvas, l’elecció d’un grup d’actors i actrius joves i una música de rabiosa actualitat fan d’aquesta versió de Romeu i Julieta una obra del tot recomanable. No us la perdeu !


  • El que més m’ha agradat: la modernització d’un clàssic per atraure un públic jove.
  • El que menys m’ha agradat: en algun moment la música està massa alta però deu ser perquè jo ja no sóc un públic jove.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural per vocació. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals i sòcia del Cercle de Cultura. M'encanta llegir i escriure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.