Mesures extraordinàries és una comèdia negra, molt negra… i molt comèdia… que ens parla d’un tema que ens afecta a tots. Què passa quan morim? Doncs passa que hem de pagar. Que hem de pagar per tot: serveis funeraris, taüt, cerimònia, cementiri… tot té un cost.
Mesures extraordinàries, la nova comèdia de Carme Marfà i Yago Alonso
I això es troba en Toni quan el seu pare mor. L’Ovidi es mor durant la nit i l’Aurèlia, la mare del Toni vol un funeral digne del seu marit… només hi ha un petit problema. El funeral més barat costa 8.000€ i en Toni no té els diners ni els pot aconseguir. Aleshores… que s’ha de fer? Què es pot fer quan es vol fer un funeral digne però no hi ha manera de pagar-lo?
La Mercè Arànega (estupendíssima), en Francesc Ferrer i la Mia Sala-Patau es troben amb un problema que han de gestionar. Primer, només en Toni (el fill) i l’Emma, la néta… i la vídua? Què fem amb la vídua?
El text de Carme Marfà i Yago Alonso (que ja havíem pogut veure en escena fa anys), pren un altre color. Ja no és només una comèdia d’humor negre. Ara també hi ha un humor efervescent, gens contingut que ho impregna tot. La mort és trista, però som nosaltres els que decidim com entomar-la. Una direcció diferent que fa que el text agafi noves perspectives.
Una bona posada en escena
- A Mesures extraordinàries hi trobareu un escenari eficient, que mostra el menjador el pis de l’Aurèlia, amb una barreja de mobles antics, que no s’han canviat mai.
- El vestuari d’Ariadna Julià està molt ben dissenyat. Sabem qui és qui i com viu només en veure com vesteix.
- La il·luminació serveix per fer els canvis d’escena, sense que faci falta tancar el teló, cosa que dona agilitat al muntatge.
Mesures extraordinàries, al Teatre Borràs, és un bon muntatge que ens farà riure d’una cosa tan seriosa com la mort. I riureu amb ganes. I també pensareu que… de debò cal tot això? No ho podríem fer més senzill?
- El que m’ha agradat més: el text. Brillant. Molt acurat. Precís. La direcció, que ha agafat un caire esbojarrat que escau molt bé al text. La Mercè Arànega, fantàstica.
- El que m’ha agradat menys: a estones el sistema de micròfons sembla que no va ben coordinat i el volum de les veus puja i baixa.
