Crítica: No arribaràs enlloc -La Badabadoc

A la Badabadoc hi podeu veure No arribaràs enlloc, un retrat de tota aquella canalla que, en un moment o altre, han sentit aquesta frase: Tu… no arribaràs enlloc. Pel que sigui. Però, sobretot, perquè és canalla que no encaixa en el concepte que algunes persones tenen de com ha de ser la canalla.

No arribaràs enlloc, una obra sobre dues germanes molt diferents

La Conxa és una nena d’aquestes que no encaixen. Té TDAH sense diagnosticar, és dispersa, distreta, té tantes coses a la ment cap i no pot centrar-se en  una de sola. Finalment, els pares la porten al metge i la mediquen. Això li permet centrar-se més a l’escola, però ella s’adona que perd la seva energia, la seva imaginació, la seva dispersió…

La Conxa té una germana, l’Helena. L’Helena és tot allò que la Conxa no és: estudiosa, centrada, talentosa… ho té tot. I la Conxa sent que, d’alguna manera, ella viu sota l’ombra de l’Helena. L’Helena és l’orgull de la família. L’Helena aconsegueix ser una gran ballarina que treballa en grans companyies europees. La Conxa treballa en una fàbrica. 

Avui, és el funeral de l’Helena. La Conxa que, tard o d’hora, havia de decidir què fer amb la seva vida, es veu obligada a fer-ho ara. Viure permanentment sota l’ombra de l’Helena i la protecció de la família o volar sola, si és que se’n surt?

El TDAH a escena

Marina Buisan Vallejo és l’autora del text i també la intèrpret. Dirigida per Anna Tamayo i Marina Collado Bennasar. L’escenari, negre i buit, acaba ple de trossos petits de guix, de taques de guix, de ratlles de guix… Un caos blanc sobre el negre. Un caos que ens evoca la dispersió del TDAH, de la mateixa manera que els trossets petits de guix podrien ser també les pastilletes de la medicació.

Marian Buisan Vallejo és la Conxa, i també el professor Paco, el metge, en Bielet, l’Helena, la seva mare i el seu pare… Ella fa tots els papers del monòleg. I transmet molt bé la sensació d’impotència, de no saber què fer, de tenir massa opcions i no saber quina triar, de sentir que no arribarà mai enlloc… O que, si més no, no arribarà mai on ha arribat la seva germana Helena. Però… i si l’Helena també fos víctima de les etiquetes? 

No arribaràs enlloc, a la Badabadoc, és un bon muntatge per veure i viure com tractem les persones diferents. I com ho viuen elles. Un muntatge que ens permet posar-nos en la pell dels que, pel que sigui, són diferents. 

• Allò que m’ha agradat més: la interpretació. Intensa i, alhora, molt natural.
• Allò que m’ha agradat menys: estarà pocs dies en escena. I és un text diferent que s’ha de veure.