Al Maldà, al bell mig de les borrasques més fortes que hem tingut des de fa anys, enmig d’avisos de vent… no se’ls acudeix res millor que anar de vacances d’estiu amb L’estiueg. Els Pirates Teatre han adaptat una trilogia de Carlo Goldoni, La Villeggiatura, i se’n van cap a Montenero, al camp, a gaudir de l’estiu.
L’estiueg, una adaptació de la trilogia de Carlo Goldoni
Dues famílies veïnes, la del Senyor Leonardo i la del Senyor Filippo, viuen a Liorna. Les dues famílies tenen casa d’estiu a Montefalcone. Avui els veiem com preparen tot el que necessiten per anar a passar-hi uns mesos.
“Vull que tot estigui a punt”.
L’estiu no és només un temps per descansar. És també un temps per deixar-se veure, per lluir, per socialitzar, per casar-se…
En aquest estiueig hi tenim les formigues, la Paola, la Berta i en Txecco, els criats… per a ells, l’estiu és treballar, com les formigues. Però l’estiu també és el temps de les cigales, d’aquells que viuen bé sense fer gairebé res… Més que cigales, paparres.
“Cal un vestit nou. És necessari i no se’n pot prescindir.”
L’adaptació del text és àgil i ple de ritme
El temps passa volant. Els personatges de L’estiueg entren i surten pels laterals, pels fons de la sala, sense que hi hagi pausa.
Els quatre intèrprets (Ricard Farré, Arnau Puig, Laura Pau i Núria Cuyás) s’encarreguen de donar vida al Senyor Leonardo, al Sr. Filippo, Paula, Berta, Txecco, Ferdinando, Savina, Guglielmo, la Senyora Vittoria i Jacinta. Ricard Farré és el Sr. Filippo i Txecco i també el Senyor Leonardo.
L’Arnau Puig és en Ferdinando, en Guglielmo, La Núria Cuyás és la Senyora Vittoria i la Paola. La Laura Pau és la Berta i la Savina (a més d’un nebot que treballa al registre).
Les escenes són ràpides, breus i els personatges es mouen entre el món que hi ha en escena i el nostre món. La direcció d’Adrià Aubert fa que l’estiu juganer s’instal·li davant nostre.
Interpretacions i canvis de vestuari: les claus per aconseguir dinamisme
I tots aquests canvis de personatge els aconsegueixen amb dos elements: la interpretació, que fa que cada personatge sigui diferent i únic i difícil de confondre. L’altre és un disseny de vestuari que permet que, amb una base única i uns pocs elements superposats, cada personatge tingui un aspecte inconfusible. Un gran treball de Maria Albadalejo.
Una bona posada en escena
El decorat és senzill. I senzill no vol dir simple. Vol dir que, amb pocs elements, davant nostre hi apareixen les cases del Senyor Leonardo, del Senyor Filippo, les cases d’estiueig, la bassa… Com sempre, Enric Romaní crea uns elements mòbils molt eficients en escena. Eficients i visualment molt efectius.
El disseny de la il·luminació crea racons i espais en l’escenari que complementen l’escenografia. La selecció musical és molt divertida i molt ben feta.
L’adaptació del text d’Adrià Aubert i Carla Coll està molt ben aconseguida
No només han fet que l’argument principal agafi molta volada. És un text que es permet el luxe de fer referències que el públic reconeixerà ràpidament i fa un homenatge, molt merescut, a un dels millors capítols de Plats Bruts (un homenatge que es mereix una gran ovació.)
Juntament amb la Júlia Calzada, la traductora, han creat un text en un català esplèndid que fa servir la llengua de forma intel·ligent una traducció exquisida en un català amb un registre culte quan parlen els amos i més col·loquial quan parlen els criats.
El text ha sabut traduir els girs, la ironia, les bromes sense caure en el recurs fàcil (i utilitzat massa sovint) de fer servir el castellà per fer humor i bromes. Un text molt ben construït, molt entenedor que, a més, recupera algun mot que ja no es fa servir:
“No necessito que la meva criada vingui a fer-se la Mestre Tites.”
“L’any passat, els primers dies, vaig ser jo el seu xixisbeu.”
L’estiueig no és només una comèdia
No és només un espectacle fresc per riure… ben mirat, si els personatges tinguessin xarxes socials, tot ho farien de cara a la galeria. Res no és veritat, tot són aparences:
“Tot aquell qui vulgui brillar en societat li convé fer el que fan els altres.”
L’obra és una crítica ferotge a les persones que viuen per aparentar, per lluir, per ser el que no són. Avui en diríem “avatars” o “influencers”. Carlo Goldoni posa al segle XVIII una societat plena de mentides, hipocresies i aparences que es pot traslladar al nostre món. Els Pirates Teatre han entomat el repte i han fet una molt bona feina. Podeu gaudir de la comèdia, i res més… o buscar-li el rerefons punyent que té. Feu el que feu, ho gaudireu.
L’estiueig, al Maldà, és una molt bona comèdia, basada en un molt bon text que gaudeix de tots els elements necessaris per ser un gran muntatge: una bona traducció, una bona direcció, una bona interpretació. Ho té tot. Cal anar al Maldà a gaudir de L’Estiueig.
- Allò que m’ha agradat més: Tot. Interpretació. Direcció. Text. Tot. Els quatre intèrprets, Ricard Farré, Arnau Puig, Laura Pau i Núria Cuyás, ho fan de meravella. La direcció d’Adrià Aubert és esplèndida. L’adaptació del text, d’Adrià Aubert i Carla Coll, i la traducció de Júlia Calzada és una joia. Es gaudeix cada escena, cada paraula.
- Allò que m’ha agradat menys: No han dit res de fer-ne una reposició la temporada vinent. Ho faran?
- Extra: De debò que l’homenatge a Plats Bruts és una troballa. Gaudiu-lo.
