[usr 4,5 img=»03.png»]
Consulta la cartellera teatral de Barcelona
Podríem pensar que Birnam, escrita per Víctor Sunyol i dirigida per Joan Roura, reflecteix el moment vital de Lluís Soler. El d’un actor, amb una llarga i exitosa carrera professional, que es qüestiona la seva feina dalt dels escenaris mentre assaja el paper del rei Duncan de Macbeth abans de començar la funció. Estigueu tranquils perquè no és així. Com ens diu Soler en l’entrevista a TV “Encara em sento molt a gust dalt d’un escenari”. Uf. Quin ensurt!
Hi ha un moment en què cal dir prou, però es pot dir?
La influència de les moltes obres de Shakespeare interpretades pesen sobre l’actor. Com una feixuga càrrega que li fa pensar que la realitat imita les obres del gran mestre o d’altres com Sòfocles o Beckett. Els dubtes de Hamlet, la gelosia d’Otel·lo, la bogeria d’Ofèlia, la crueltat de Macbeth o l’ambició del rei Lear. Com si fos Deu, Soler l’invoca per resoldre dubtes existencials: quin és el valor de les paraules i la naturalesa del llenguatge, la funció del teatre i els seus intèrprets o sobre el «Ser o no ser» (en afirmatiu).
Paraules, només paraules. A cada paraula, un malentès
Birnam, un text de Sunyol que és dens i intel·ligent
L’obra de Sunyol – que ja vam poder veure el 2014 en el festival de Shakespeare – és densa però brillant. Un soliloqui tan ple de cites, referències i comentaris a Shakespeare i la seva obra que pot resultar difícil seguir l’obra però alhora intel·ligent perquè les entrecreua constantment amb les reflexions íntimes i personals de l’actor.
Són tantes les frases que es poden destacar – a mode de sentències categòriques -que no vaig donar a l’abast d’escriure-les per compartir-les amb vosaltres. El text de Sunyol es mimetiza amb el de Shakespeare de tal manera que sovint no es poden distingir l’un de l’altre.
Una excel·lent interpretació de Lluís Soler
Lluís Soler se’ns mostra del tot natural, fent el ritual previ abans de sortir a escena, descalç i amb roba còmoda per assajar, humà, ple d’incerteses i dubtes com el mateix Hamlet. Com que no ens diu el seu nom, ens permetem d’identificar-lo amb l’actor que el representa.
De tota manera, segur que les seves reflexions són compartides per altres companys i companyes de la professió. Des del pati de butaques estant no ens adonem de complexitat de la feina dels actors i de la forta implicació personal que suposa interpretar alguns personatges, com els de Shakespeare. Sovint ens preguntem, com en aquest cas: Què diferencia el personatge de la persona?
Qui ets tu? Ser i no ser és l’única manera de viure
Què es pot dir de la interpretació de Lluís Soler? Doncs, que es mereix un 10. Convincent en tot moment, ens mostra l’ampli ventall de recursos interpretatius a què ens té acostumats. Moments íntims i introspectius, alternen amb algun moment més divertit (pocs). Ell, com el personatge de Birnam, té una àmplia experiència damunt les espatlles. Per això, li notem el cansament físic i emocional. No només en les paraules sinó també en els gestos.
Birnam és una obra íntima i personal
El petit escenari que ha preparat la Perla29 a la Biblioteca de Catalunya per representar Birnam, li va com l’anell al dit. Un petit quadrat de rajoles representa el camerino que ocupen només una burra (penjarobes), l’espai de maquillatge i un gran mirall a través del qual Lluís Soler ens planteja els seus dubtes i neguits.
En cap moment s’adreça al públic però no cal perquè nosaltres l’observem a través del mirall. Com diu el dossier de premsa “Birnam és un acte de voyerisme. És mirar pel forat del pany d’un camerino i veure la soledat i fragilitat d’un veterà actor, desorientat i reflexiu abans de la funció”.
L’escassa il·luminació afavoreix el to intimista de l’obra que es veu alterat en la part final per la veu del regidor que – com si fos Cronos – persegueix l’actor fent el compte enrere. Falten vint minuts, falten deu minuts, … La seva insistència ens dona ganes d’escanyar-lo, però alhora aporten una pinzellada d’humor que contraresta la intensitat de l’obra que altrament podria fer-se pesada.
2 minuts: un parell d’ous
En resum, el brillant text de Sunyol, l’encertada direcció de Joan Roura, l’excel·lent interpretació de Lluís Soler i la construcció de l’espai escènic combinen a la perfecció per construir una obra densa i intensa que serà un plaer per a tots aquells que estimem Shakespeare i que valoren la gran feina que fan els actors i les actrius.
No dubteu mai del valor de la vostra feina, si us plau. Des d’aquí el meu agraïment per fer-nos la vida més plena.
(+ info) Birnam és el nom del bosc en què Macbeth escolta la predicció de les bruixes que li diuen «Fins que el bosc de Birnam es mogui, no has de tèmer per res»
- El que més m’ha agradat: l’excel·lent interpretació de Lluís Soler que fa un tot amb el text de Víctor Sunyol.
- El que menys m’ha agradat: la intensitat de l’obra i les freqüents referències a personatges de Shakespeare és alhora el seu punt fort i també feble perquè pot resultar difícil de seguir per qui no conegui prou l’obra de l’autor anglès.
