Anatomia d’un suïcidi, escrita per Alice Birch i dirigida per Glòria Balañà Altimira, és una peça teatral que parla sobre la transmissió intergeneracional del trauma i la lluita per la supervivència emocional. Amb una estructura narrativa innovadora i una posada en escena minimalista, l’obra convida a una fer una reflexió sobre la maternitat, la identitat i la llibertat individual.
Anatomia d’un suïcidi al TNC: tres històries que es desenvolupen simultàniament
L’obra presenta tres històries que es desenvolupen simultàniament a l’escenari, centrades en tres generacions de dones: Carol, Anna i Bonnie. Aquesta estructura fragmentada reflecteix el caos emocional i la complexitat de les relacions familiars marcades pel suïcidi. La simultaneïtat de les escenes crea una experiència immersiva que exigeix una atenció constant del públic, fet que la fa encara més interessant.
Una posada en escena minimalista i potent
Glòria Balañà opta per una escenografia austera i precisa, que posa l’accent en la força del text i en la intensitat de les interpretacions. L’escenari, pràcticament buit, esdevé un espai simbòlic on les tres línies temporals poden desenvolupar-se de manera simultània sense interferències visuals, tot mantenint una gran claredat narrativa.
La il·luminació juga un paper fonamental a l’hora de separar els mons de cada personatge i marcar els canvis emocionals amb subtilesa. Els efectes sonors, gairebé imperceptibles en alguns moments, aporten matisos que amplifiquen la sensació de fragilitat i opressió.
Aquest enfocament escènic, lluny del realisme, crea una atmosfera íntima i carregada, on el silenci i l’espai buit tenen tant pes com les paraules. És una posada en escena que acompanya el dolor sense dramatismes, i que dona espai a l’espectador perquè senti i reflexioni.
Interpretacions profundes i emotives, plenes de matissos i veritat
Les actrius que encarnen Carol, Anna i Bonnie — Marta Ossó, Maria Ribera, Patrícia Bargalló—ofereixen interpretacions profundament emotives, plenes de matisos i veritat. Amb una expressivitat continguda però intensa, donen vida a personatges marcats per la fragilitat i la lluita interior, transmetent amb delicadesa la complexitat de les seves emocions. Des de l’angoixa silenciosa fins a petits gestos d’esperança, cada mirada i cada silenci contribueixen a fer palpable el dolor heretat i la voluntat de resistir.
Una reflexió sobre herència i llibertat
L’obra planteja qüestions essencials sobre el pes de l’herència emocional i la possibilitat —o no— de trencar amb els patrons del passat. La maternitat hi apareix com un vincle ambigu, on conviuen l’amor, la culpa i el desig de fugir.
Anatomia d’un suïcidi convida a pensar en la llibertat com una construcció dolorosa, sovint condicionada per allò que heretem sense voler-ho. És una reflexió íntima i universal sobre la identitat, la voluntat i la capacitat de decidir el propi camí.
Una experiència teatral
Anatomia d’un suïcidi no és una obra de consum fàcil: incomoda, sacseja i deixa empremta. Però és precisament aquesta incomoditat —curosament construïda a través de la narrativa fragmentada i d’una posada en escena depurada— la que li dona força.
És una experiència teatral que continua després d’abaixar el teló, perquè interpel·la directament l’espectador sobre temes que transcendeixen l’escenari: el dolor, la memòria, la llibertat i la possibilitat —sempre incerta— de començar de nou.
- El que més m’ha agradat. La capacitat de l’obra per transmetre emocions complexes a través d’una narrativa fragmentada i una posada en escena minimalista. Les interpretacions de les actrius principals són especialment destacables, aportant una profunditat i una autenticitat que connecten profundament amb l’espectador.
- El que menys m’ha agradat. Sincerament, res. Anatomia d’un suïcidi és una obra que, tot i la seva complexitat, aconsegueix oferir una experiència teatral completa i commovedora.
