Dopaland ha tornat a la Sala Fènix. L’empresa que només té un objectiu, que siguem feliços, torna a Barcelona. Dopaland, l’empresa que vol que la dopamina ens inundi i siguem feliços i no tinguem preocupacions. Dopaland, l’empresa de la felicitat per a tothom. Per a tothom? I si no tothom és feliç a Dopaland?
Torna Dopaland a la Sala Fènix
Aquest és el punt de partida d’aquesta obra. Una sala de colors alegres, amb caramels, batuts acolorits, mobles alegres… i un home disfressat de panda que espera l’arribada d’algú. I aquest algú és una noia vestida de colors brillants, amb una armilla que sembla l’Arc de Sant Martí… i amb un decàleg de frases apreses sobre l’empresa i sobre com ha de ser l’empresa i qui hi treballa que no permet cap dissidència.
L’home disfressat de Pandi Panda haurà d’intentar defendre el seu dret a no ser feliç en un entorn on la dopamina és la reina, on la felicitat és l’objectiu, el medi i la raó de ser; Pandi Panda ha de ser feliç, tant sí com no.
La treballadora de Dopaland ha d’intentar transmetre l’alegria a Pandi Panda. I Pandi Panda, o l’home que hi ha a dins, vol defendre el dret a la seva dignitat. Pot l’alegria passar per damunt la dignitat? L’alegria de qui? La dignitat de qui?
Un text brillant d’Eu Manzanares
Dopaland és un text brillant d’Eu Manzanares que, amb molts moments còmics, fa una descripció molt detallada del funcionament d’algunes empreses. Empreses on el treballador no és un treballador, és un membre de la família. Una crítica despietada a una manera de funcionar que més d’una persona reconeixerà per haver-ho viscut en primera persona.
Anna Castells i Felipe Cabezas, dirigits amb molt d’encert per Sergi Pompermayer, ens fan entrar directament en el seu personatge. No hi ha mitges tintes. A Dopaland tots ho tenim clar des de bon començament… o potser no…
Dopaland, a la Sala Fènix, fa por. És una comèdia i fa por. Molta por. I si estem anant cap a Dopaland? I si la felicitat es torna obligatòria?
- El millor de l’obra: el text, les interpretacions i la direcció.
- El pitjor de l’obra: que només està fins al 19 de març. I és una obra que hauria de veure molta gent per obrir els ulls. Dopaland és una bona dosi de comèdia… però també és terrorífica.
