El Favor, escrita per Susanna Garachana i dirigida per Xavier Ricart, és una comèdia que combina humor, tensió i emoció per parlar de l’amistat masculina i les expectatives sobre la paternitat. L’obra ens situa en un sopar entre quatre amics de tota la vida. En Cesc, un d’ells, els reuneix per fer-los una petició inesperada que sacsejarà els fonaments de la seva relació.
Tot passa en un únic espai: un menjador, escenari íntim i realista on es despleguen els conflictes, les rialles i les revelacions. Amb diàlegs àgils i un ritme que sap quan accelerar i quan frenar, El Favor ens convida a mirar dins les emocions i contradiccions de la masculinitat contemporània.
El Favor: una direcció que aposta per la veritat emocional
Xavier Ricart signa una direcció que fuig del tòpic i aposta per la naturalitat. Els personatges, lluny de ser caricatures, respiren autenticitat. Aquesta aproximació permet que l’espectador connecti fàcilment amb les seves vivències i inseguretats, i que es plantegi preguntes incòmodes però necessàries sobre la sinceritat entre amics, la pressió social i el desig de ser pare.
Un repartiment amb química i presència
Els quatre actors —Eduard Buch, Jordi Rico, Marc Rodríguez i David Marcé— ofereixen unes interpretacions molt equilibrades. Cadascun aporta matisos propis al seu personatge, aconseguint que les seves diferències generin una dinàmica rica i creïble. La seva complicitat a escena és palpable, i això fa que l’obra flueixi amb una energia fresca i propera.
Escenografia realista al servei del conflicte
L’escenografia d’Anna Tantull és acurada i funcional: un menjador ben detallat que esdevé espai de confidències, tensió i humor. La disposició dels elements escènics afavoreix una posada en escena que prioritza l’escolta i el gest, i que permet que la paraula i la mirada tinguin tot el pes que mereixen.
Una mirada crítica sobre la masculinitat i els vincles
El Favor reflexiona sobre què significa ser home, ser amic, ser pare. Les situacions de comèdia donen pas, sovint, a moments d’introspecció que qüestionen la fragilitat de les convencions socials. L’obra parla del tabú de demanar ajuda, de la por a decebre, i del valor de dir la veritat quan aquesta pot fer mal.
El Favor és una peça intel·ligent, divertida i emotiva. Amb una dramatúrgia propera i actual, i un treball actoral sòlid, ens ofereix una vetllada de teatre que riu de la vida mentre la pensa. Una comèdia que va més enllà del simple entreteniment i que deixa espai per a la reflexió.
- El que més m’ha agradat: La química entre els actors i la manera com es tracta l’amistat masculina des d’una perspectiva honesta i sense artificis.
- El que menys m’ha agradat: Alguns moments podrien haver estat més concisos per mantenir un ritme més àgil en el tram final.
