Què estaries disposat a fer per un amic? Al teatre Goya se’ns presenta aquesta pregunta en la comèdia teatral El Favor. L’obra, en català i amb una durada d’una hora i trenta, la podràs veure fins al 19 de maig i si compres l’entrada per internet, trobaràs algun dia amb descompte.
El dia 18 d’abril hi haurà un col·loqui postfunció a càrrec d’Imma Fernández de Recomana i el 26 d’abril a les 20h hi haurà una funció accessible amb audiodescripció, subtitulat i so amplificat.
El Favor, una comèdia que parla sobre els límits de l’amistat
En Cesc, un home de quaranta i tants, vol ser pare. Fa anys que ell i la Clara, la seva dona, ho estan intentant i no se’n surten, així que organitza un sopar per demanar un petit favor als seus millors amics. El que semblava que havia de ser un sopar qualsevol, acabarà sent una nit que no oblidaran mai.
Es pot demanar tot en nom de l’amistat?
Com bé diu l’autora, Susanna Garachana, l’afirmació «Els homes han d’estar en una situació molt delicada per arribar a parlar íntimament amb un amic» sona molt a tòpic, però potser no ho és tant, no em vull posar en un jardí, ni òbviament vull generalitzar, però sí que és cert que jo, personalment, m’he trobat en diverses ocasions d’homes confirmant-m’ho i crec que en aquest aspecte la societat està canviant.
És per això que el que em va agradar d’El Favor és la situació que presenta. Quatre amics, homes, de quaranta cap amunt tenint una conversa d’un tema molt delicat i íntim. Sí, és una comèdia, però també té els seus missatges i que millor que sortir d’una obra amb una emoció positiva i a la vegada amb idees a comentar i discutir.
Un petit favor
Cal dir que els personatges estan ben definits i que els quatre actors d’El favor, Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez, els claven. Hi ha un personatge en especial que et pot caure malament, però a mesura que va passant l’obra t’adones que no ho sap fer millor, no té l’habilitat d’afrontar una notícia així i comences a veure’l gris, tothom té matisos, ni el bo és tan bo, ni el dolent tan dolent.
L’escenografia d’Anna Tantull és magnífica, un menjador que ja m’agradaria a mi! A part de dissenyar-lo amb un gust exquisit, té els camins perfectes perquè els actors es puguin moure per diferents recorreguts per arribar en un mateix punt i, a la vegada, marca espais clarament distints.
- El que més m’ha agradat: com exposa el tema i el diàleg realista.
- El que menys m’ha agradat: hi ha moments que es nota el fet de voler fer riure, però bé en són pocs i no deixa de ser una comèdia.
— COMPRAR ENTRADES —
