Pep Tosar s’endinsa al Romea en la vida del gran poeta portuguès Fernando Pessoa amb El Fingidor, una peça de teatre documental en què diverses disciplines (interpretació, cant, entrevistes, música i circ) se sumen a escena per crear un espectacle diferent. És una coproducció del Teatre Principal de Palma, Festival Grec de Barcelona i Oblideu-vos de nosaltres, la companyia que des del 2009 ofereix un teatre «on el compromís amb la paraula generi una elegància que concedeixi, en primer pla, la importància dels continguts, l’experimentació textual i la poesia».
El fingidor és una obra multidisciplinar amb interpretació, cant, música, audiovisuals i circ
Els punts forts d’aquesta nova proposta de Tosar, a semblança del que ja va fer amb l’esplèndida Federico Garcia (2015 i 2019), són l’estructura narrativa, la posada en escena i el gran nivell dels artistes. Començant per Pep Tosar que, a més d’assumir la direcció i la dramatúrgia conjuntament amb Evelyn Arévalo, encarna Pessoa i alguns dels seus coetanis. És un plaer escoltar la seva magnífica veu: càlida i plena de matisos.
Com diu Tosar al dossier de premsa: “He tornat a treballar amb la música en directe i el llenguatge documental per oferir a l’espectador un retrat íntim d’un dels poetes que més ens han ajudat a recórrer el curiós laberint de l’ànima humana”. En aquesta ocasió, per primera vegada, treballa amb el llenguatge del circ.
Un homenatge al gran poeta portuguès Fernando Pessoa
A través de les entrevistes que veiem en la gran pantalla transparent que ocupa la part davantera de l’escenari i que actua com a filtre, coneixem la vida i obra de Pessoa. Els inicis a Sud-àfrica que va fer que no se sentís portuguès al 100%, la influència de la primera llengua que va aprendre (l’anglès), la mort prematura del seu pare i germà que el deixa amb una sensació d’abandonament que es percep en la seva obra, el trasllat a Portugal, la gran admiració que sentia pel també poeta portuguès Luís de Camoes, el tarannà discret que el va caracteritzar, el seu gran amor … i sobretot les diferents personalitats literàries que va adoptar: els heterònims.
Fingir és la veritat suprema
Els heterònims són els autors ficticis o pseudoautors que s’usen per crear una obra literària diferent a la de l’autor principal. Els que va crear Pessoa són Ricardo Reis, Álvaro de los Campos, Alberto Caeiro i Bernardo Soares entre d’altres. Amb un total de 70, fins i tot algun d’ells femení. No es tracta d’un alter ego o pseudònim de l’autor sinó d’autèntiques personalitats diferenciades, alienes a la personalitat original. No cal dir, doncs, que l’obra de Pessoa és rica i variada. El seu llibre més conegut, el “Llibre del desassossec”, és un recull de pensaments de l’autor encarnat per l’heterònim Bernardo Soares.
La seva obra em sembla profundament desassogadora però no li sembla que aquest és l’objectiu de la literatura?
Diferents disciplines artístiques en perfecte equilibri
Com deia a l’inici, El fingidor és una obra que integra diferents disciplines que conviuen a l’escenari en total harmonia.
- La interpretació (també podríem definir-la com lectura dramatitzada) dels magnífics textos de Pessoa per part de Pep Tosar amb una llarga trajectòria als escenaris també com a productor, director i dramaturg.
- La música al piano a càrrec d’Elisabet Raspal
- El cant de marcada influència dels fados, amb la magnífica veu de Joana Gomilla.
- Les projeccions en pantalla que mostren imatges típiques de Lisboa: els boníssims pastelitos de mata (que, de fet, són de crema), el tramvia, la Torre de Belem, el monestir de Los Jerónimos, Cascais ….
- El vídeo documental que inclou entrevistes a experts i familiars de Pessoa (Maria José de Lancastre, Richard Zenith, Jerónimo Pizarro, Perfecto Cuadrado, Manuela Nogueira, Nicolau Dols) a càrrec d’Agustí Torres que permeten fer-nos una imatge fidel de la personalitat i obra del poeta.
- I les espectaculars acrobàcies dels membres de la companyia Hotel Iocandi (Griselda Juncà i Tomeu Amer) que ens acompanyen durant tota la funció imbricant-se amb text, música i cant. Veient-los treballar ens preguntem si són una metàfora dels equilibris que va haver de fer Pessoa per donar vida a les múltiples personalitats literàries, simulen les acrobàcies lingüístiques que assumeix tot escriptor o potser mostren els jocs malabars que fem nosaltres cada dia. Sigui quin sigui el motiu per qual s’ha triat el circ, el resultat és rodó, com l’aparell que usa Tomeu Amer.
He de confessar amb certa vergonya que, a diferència de l’obra de Garcia Lorca que conec bé, no puc dir el mateix de la de Fernando Pessoa. Precisament per aquest motiu, recomano veure El fingidor. No només per la indubtable qualitat de l’espectacle sinó també perquè cal conèixer i reconèixer els grans de la literatura.
- El que més m’ha agradat: l’excel·lent combinació de diferents disciplines a escena i el valor documental de les entrevistes.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
Comprar entrades El Fingidor
