Puntuació: 10 de 10
L’espectacle de Pep Tosar, Federico García, ret homenatge al gran poeta granadí Lorca. L’obra es va estrenar al Grec 2015, el 2017 i no fa gaire el vam poder veure al Romea i ara, després d’una gira per Espanya i Sud-Amèrica, arriba al Teatre Goya on s’hi estarà fins a finals d’abril. Apunteu-vos-ho a l’agenda.
«Federico García» és un homenatge a Lorca
La influència de Federico García Lorca en la història de la literatura espanyola i universal és inqüestionable. La seva vida i obra van estar molt marcades pel context polític en què va viure (la república) així com l’estreta relació amb coetanis com Dalí, Buñuel o Manuel de Falla, els seus viatges fora d’Espanya i el flamenc.
Aquests ingredients units a una gran sensibilitat es van traduir en una obra imbuïda pel que s’ha anomenat el “duende” lorquià. Plena de simbolisme i referències a la terra i al món rural. Només cal recordar “Yerma” o “Bodas de sangre” que hem pogut veure no fa gaire als nostres escenaris.
“L’espectacle es proposa iniciar amb l’espectador un camí que tracta de connectar amb el món interior de Garcia Lorca i convertir-se en una mena de guia per comprendre millor el poeta”. Com diu el programa de mà, Tosar proposa una aproximació a la part més humana de Lorca. El títol de l’obra omet el cognom més conegut de l’escriptor: potser amb el desig d’un cert anonimat literari?
L’espectacle mostra la faceta més humana de l’escriptor granadí
Per oferir-nos aquesta visió més humana de Lorca, Tosar ens convida a acompanyar-lo en un viatge a través del temps. A imitació del simbolisme que caracteritza les seves obres, fem un recorregut en tren des de la infància i adolescència a Granada a l’època d’estudiant a Madrid, l’estada a Nova York i Cuba i el seu retorn a Espanya on va ser empresonat per la seva ideologia liberal i finalment afusellat. Un trajecte vital basat en el testimoni dels entrevistats com Vicenta Fernández Montesinos, neboda de l’escriptor; l’expert lorquià, Juan de Loxa o la biògrafa del poeta, Antonia Rodrigo.
L’espectacle combina text, cant i ball flamenc, entrevistes, imatges d’arxiu …per oferir-nos una visió caleïdoscòpica de Lorca. Com si totes les representacions que s’han fet sobre l’autor i la seva obra, s’haguessin fusionat en una dotant-la d’una gran originalitat: una de les claus de l’èxit d’aquest muntatge.
Bellesa i elegància defineixen «Federico García»
Però, d’entre tots els adjectius que defineixen Federico Garcia, en destaquen dos: bellesa i elegància.
D’on ve aquesta elegància? Del complicat equilibri que suposa combinar diferents disciplines en un mateix espectacle sense que sembli un collage; una simple juxtaposició. Res més lluny de la realitat. Música, text, cant, ball, reportatges i imatges es fusionen en perfecta harmonia, com un tot. Federico Garcia és un espectacle rodó. No és d’estranyar l’èxit de públic i crítica (que no sempre coincideixen).
Durant hora i mitja s’intercalen les paraules de Pep Tosar que amb la seva profunda i modulada veu llegeix textos o cartes de Lorca, Dalí o Manuel de Falla; les magnífiques cançons de Mariola Membrives amb peces de flamenc inspirades en els poemes de Lorca. Rycardo Moreno, guitarrista de flamenc i jazz, i el percusionista David Domínguez fan l’acompanyament musical. Tots amb una llarga i reconeguda trajectòria professional.
El ball flamenc de Jose Maldonado captiva el públic
Però la nostra atenció se centra en el ballarí José Maldonado, de qui no podem apartar els ulls, que balla els poemes de Lorca. La seva actuació és tan hipnòtica que ens deixa sense respiració. He de confesar que em va captivar des del minut zero, com a tots els assistents. Durant la funció no es va sentir ni un sospir, ni cap dels habituals i inoportuns estossecs.
Federico Garcia ens emociona a través dels sentits auditiu i visual. Amb una música que ens retorna a les arrels més profundes i ancestrals, com sempre fa el flamenc. I una estètica en blanc-obscur marcada pel contrast entre un espai escènic negre, els punts de llum que enfoquen els diferents intèrprets i les imatges projectades en una gran pantalla que simula una cortina transparent. Un original recurs que és capaç de crear imatges de gran bellesa com, per exemple, la del cavall.
Pensava que poca cosa més es podia dir sobre la figura del famós poeta granadí però ja veieu que no és així, Després de veure Federico Garcia. és evident que encara en queda molt però a mi només em resta afegir una cosa: aneu a veure-la.
Dades tècniques de FEDERICO GARCÍA, Teatre Goya
- Autor: Federico García
- Dramatúrgia: Evelyn Arévalo i Pep Tosar
- Direcció: Pep Tosar
- Intèrprets: Pep Tosar, Mariola Membrives, José Maldonado, Rycardo Moreno, David Domínguez
- És una producció d’Oblideu-vos de nosaltres i Grec 2015 Festival de Barcelona
