Berta i Marià, al Teatre Gaudí, ens parla del pas del temps d’una parella. En quatre episodis separats per una desena d’anys, veiem com la Berta i en Marià van fent anades i vingudes, com són capaços de superar entrebancs i créixer… o bé com la vellesa els talla els ales…
Berta i Marià, una obra sobre el pas del temps en una parella
La Berta, Lali Bareny, i en Marià, Roger Pera, són una parella d’uns cinquanta anys que, un dia com qualsevol altre, parlen… i discuteixen… i en aquesta discussió descobreixen que s’estimen, però que no poden viure junts. Els desitjos de la Berta no troben resposta en el Marià… i en Marià ha buscat fora de la parella allò que creu que la Berta no li pot donar. Ella se sent jove, ell vol sentir-se jove. El trencament és inevitable.
En els tres episodis següents, veiem com la Berta i en Marià aprenen a viure l’un sense l’altra, com busquen noves parelles, com intenten refer les seves vides… i com es busquen i, al mateix temps, es rebutgen. Com s’expliquen les coses amb honestedat i, al mateix temps, com es menteixen.
Un text d’Ever Blanchet àgil i dinàmic
El text d’Ever Blanchett és àgil i permet que els dos actors puguin anar evolucionant amb els seus personatges. La caracterització i el vestuari són un element d’aquesta evolució que la Lali Barenys i en Roger Pera interpreten amb solvència.
La Maria Clausó ha sabut treure profit del text i ha sabut trobar dos actors que s’adapten molt bé als dos a la Berta i al Marià.
L’escenari, fosc amb mobles blancs, té els elements mínims per no destorbar l’acció, que es desenvolupa amb el públic a quatre bandes. Aquí no hi ha teló, no hi ha on amagar-se, i la Lali Barenys i en Roger Pera s’enfronten a aquest repte sense deixar mai el seu personatge.
Personatges canviants i visibilitzats
A cada escena, cada cop que passen uns 10 anys, veiem com els dos personatges canvien… no només en la seva forma de veure el món, de moure’s, d’interactuar entre ells… també en la forma de vestir, una manera de dir al món que són i com són en cada moment. I la música italiana dels anys 80 ens fa ballar a la cadira.
Berta i Marià, al Teatre Gaudí, és una obra que ens parla de les persones en una franja d’edat que no apareix massa en escena. La gent que és vora els 50 és invisible, no existeix. I a Berta i Marià sí. Existeixen i té una vida molt plena…
Però també és una obra que ens mostra com els homes i les dones veiem la vida. Berta i Marià és una obra que ens permet fer un experiment: mireu l’escenari i, alhora, mireu al públic. Veureu que els homes i les dones riuen de coses diferents. Veureu que els homes i les dones reaccionen diferent segons allò que passa a escena.
Berta i Marià, al Teatre Gaudí, és un muntatge que dona visibilitat a gent que no en té. Que parla de la vida, de la nostra vida, del que fem, de com som… i, a sobre, permet fer una segona lectura veient la reacció del públic. Què més voleu?
- El millor de l’obra: la interpretació i la caracterització.
- El pitjor de l’obra: el ritme. Hi ha espais en blanc que costa d’entendre.
— COMPRAR ENTRADES —
