Crítica: El monstre de colors – Teatre Goya

El Teatre Goya ens ofereix, tots els diumenges fins el 14 de març, l’espectacle infantil El monstre de colors. Es representen dues sessions matinals, una a les 11 i una segona a les 12:30h, perquè puguem escollir l’horari que més ens convé, segons els menjars o les migdiades dels més menuts de la família.

L’espectacle, com ja podeu imaginar pel nom que porta, està basat en el llibre homònim d’Anna Llenas. Una història que parla de les emocions, de com identificar-les i gestionar-les; en el cas de la representació teatral, dirigida per Ruth Garcia, utilitzant un llenguatge clar, dolç i molt visual i acompanyat per música i cançons, que sempre atrauen l’atenció dels nens

El monstre de colors, un espectacle de titelles que posa nom i colors a les emocions

El Monstre és un personatge simpàtic i tendre que es fa un embolic amb tot el que sent; la seva amiga, una nena molt entranyable, l’ajuda a desfer aquest garbuix i endreçar les emocions en diferents pots.

No arriba a una hora l’estona que estem asseguts i entretinguts a la Platea del Goya, però s’agraeix que sigui breu, ja que els nens quan passen els quaranta-cinc minuts ja comencen a moure el cul i a mirar cap endarrere, i els pares comencem a suar i a mirar el rellotge, així doncs, un 10 en aquest sentit.

Ens encanta tornar al Teatre Goya de la mà dels nens més petits, aquells que es mostren sorpresos de tot i per tot; els que obren els ulls com taronges i riuen i et miren còmplices cada cop que apareix el monstre, com volguent dir: «mira!, el meu amic!»

Podem llegir en la informació de El monstre de colors, que els menors de 2 anys no paguen entrada, jo afegiria que no és recomanable per aquesta franja d’edat. Ens ha semblat que, pel contingut, és una obra que hauria de recomanar-se a partir de 3 anys, sobretot pels moments en què es fa referència a la ràbia, la tristesa o la por.

Teatres segurs i cultura necessària, per a tots

Els teatres són un espai segur i necessari, la cultura ens fa conèixer altres mons i per tant, créixer com a persones. Els espectacles pels més petits de la casa són òptims per estimular la seva curiositat, els seus sentits i per fer-los somiar. No deixem d’apropar-los a la cultura, està a les nostres mans.

• El que més m’ha agradat: les dues titellaires-intèrprets; molt còmplices i comunicatives.
• El que menys m’ha agradat: el tractament de la por, amb llums tancades i so de fantasma; massa, pels més petits de la sala.