Millors obres de teatre per a nens a Barcelona
Sí, sí, El monstre de colors, el del conte, ha pujat als escenaris. Podreu gaudir del conte d’Anna Llenas en directe, un espectacle de titelles que es podrà veure fins al 31 de desembre al teatre Goya. Ruth Garcia dirigeix aquesta història que coneixem totes amb quatre intèrprets que, depèn el dia que hi anem, veurem unes o altres perquè com moltes ja deveu saber, en «El monstre de colors» només hi ha dos personatges. A la pell d’aquests dos personatges hi podrem trobar a Laura Bosch, Laia García, Mel·lina Illa i Mireia Juanals. L’edat recomanada per assistir a l’espectacle és a partir de dos anys.
El monstre de colors al Teatre Goya: un conte en viu
En ser una obra basada en un conte de gran d’èxit com és «El monstre de colors» poc puc dir de la seva història. Les dues titellaires que teníem el diumenge ho feien espectacularment bé, tenien una gran compenetració entre elles i movien els personatges amb una naturalitat que feia la sensació que estiguessin vius.
L’estructura que tenen com a escenografia està molt ben pensada i és pràctica a l’hora de moure-la i transformar-la, però durant el llarg de l’obra es passen més estona canviant la forma d’aquesta estructura que interactuant amb els personatges. És una llàstima que tan bé que ho fan les titellaires no se n’abusi més, em va faltar més estona de joc entre els personatges.
Les emocions de El monstre de colors
Per si no heu llegit el conte, és una història on es parlen de 6 emocions; alegria, tristesa, ràbia, por, calma i amor. Al teatralitzar-se, és una bona eina pels infants perquè ajuda a entendre-les, ja que el monstre passa per totes elles durant el llarg de l’espectacle.
«L’emoció que més m’ha agradat és la vermella (ràbia) i la que menys la blava (tristesa)«, em deia el meu acompanyant de 3 anys i hi estic força d’acord. Com he dit en el paràgraf anterior el monstre passa per les sis emocions, però és cert que per l’alegria hi passa molt ràpid comparat amb la tristesa, que es fa una mica llarga, o l’amor que pràcticament ni t’adones que l’han fet.
- El que més m’ha agradat: el desenvolupament durant tot l’espectacle de les dues titellaires.
- El que menys m’ha agradat: que se li doni poc protagonisme a l’última emoció.
— COMPRAR ENTRADES —
Demasiada larga la presentación de cada emoción. El sonido demasiado alto, las voces estridentes, la rabia cansa mucho el ruido q hace… no me ha gustado
Totalment d’acord amb Elena. A demés m’ha decepcionat les cançons era fer «la la la la la» entre una emoció i una altra, és fa judici indicant que la ràbia no li agrada a la nena (crec que totes les emocions són valides), el monstre la major part de la intervenció són sons o crits, no hi ha un fil conductor clar, l’amor és com si no hi fos,…. crec que és una obra infantil que es podria treure molt de suc fent-la dinàmica, amb cançons, amb participació del públic, i que no s’ha aprofitat realment tot el que es podria. Molt decepcionada de l’espectacle.
Gràcies per donar la teva opinió 🙂