Dau al Sec ens porta El regne de les dones, la història d’Anna Akímovma que forma part d’un text de Txèkhov on han fet madurar la protagonista uns 10 anys. Anna Akímovma es mira el món des de la seva maduresa, i ho fa amb un ull clínic insuperable. «A mi no m’agrada guanyar-li diners a una altra persona.»
El regne de les dones de Txèkhov a Dau al Sec
En aquest monòleg, veiem com la protagonista fa una dissecció acurada i meticulosa del món i de la gent que l’envolten. La seva posició social, adquirida de rebot, li permet haver viscut en els barris més pobres durant la seva infantesa, patint la misèria i la gana… i després gaudir d’una situació privilegiada que li ha arribat per casualitats del destí.
Anna Akímovma per un costat, sent la veu del seu oncle, el propietari de la fàbrica, un empresari eficient que ha fet créixer la fàbrica i la fortuna de la família.
«Em va venir al cap allò que deia el meu oncle: No li has de donar res a un treballador sense demanar-li res a canvi.»
Per l’altre costat, sent la veu del seu pare, que va heretar la fàbrica del seu germà, perquè una carambola del destí així ho havia volgut. Un home que va passar de ser treballador a ser propietari, un home amb idees diferents d’un empresari.
«El meu pare havia deixat, per escrit, que per Nadal s’havien de repartir els beneficis de la fàbrica entre els treballadors més necessitats… Volia que aquest fos el seu llegat.»
El text de Txèkov és molt cru i alhora molt delicat
El regne de les dones ens descriu la misèria que hi ha a la societat russa, la pobresa, la deixadesa… però no només és una misèria física, Anna Kímovma és conscient de la misèria moral que l’envolta. I la veu, la senyala, la dissecciona, l’observa.
Anna Akímovma ha deixat els barris baixos, per ocupar un lloc que sap, que d’entrada, no li corresponia. Però l’agafa i s’hi agafa. Aquest lloc en el món li permet una llibertat de moviments que sap que no tindria, si no fos per la seva riquesa, per la seva posició social. Sap que ja mai no serà una més entre els treballadors.
«M’he acostumat massa a viure damunt dels altres.»
L’escenografia sembla un rellotge obert, amb les dues esferes exposades, plenes de les flors que Anna Akímovma rep… a canvi de diners, a canvi de la seva generositat, a canvi de què no oblidi que, un cop, fa temps, ella també va ser part d’aquells treballadors.
Evelyn Arévalo s’ha encarregat de la dramatúrgia i de la interpretació. Una interpretació tranquil·la, sense sobresalts, que fa que les paraules de Txèkhov brillin… el discurs, a estones monòton, els dona força. L’autòpsia i la dissecció que Anna Akímovma fa del seu entorn, agafa molta empenta justament perquè sembla que estigui redactant un informe mèdic, perquè no s’hi implica. La direcció de Joan Fullana, que fa que el personatge sigui tranquil i pausat, combina molt bé amb la manera de dir el text.
El regne de les dones, a Dau al Sec, és una bona manera de gaudir d’un text de Txèkhov que fa una dissecció quirúrgica i precisa dels personatges que envolten la protagonista. I ben mirat, n’hi ha que encara ens els trobem avui dia.
- El millor de l’obra: Evely Arévalo i la seva interpretació, i la direcció de Joan Fullana.
- El pitjor de l’obra: les pauses, sovint massa llargues, que fan pesat el muntatge.
— COMPRAR ENTRADES —
