A Els Bons coneixem a en Narcís, el president d’una entitat privada, el Cercle, que es dedica a fer activitats per als veïns del poble. Una entitat que aglutina la gent i que fa que la gent se senti part d’alguna cosa. L’Esteve és polític. Ell també treballa per a la gent.
Avui en Narcís ha convocat l’Esteve a l’escenari del Cercle per parlar.
En Narcís encén els llums, revisa el material de damunt de l’escenari, fa anar efectes sonors… així comença Els Bons, al teatre Poliorama. Abans que arribi l’Esteve, sabem que en Narcís ha estat condemnat per alguna cosa del seu passat i haurà de passar un any a la presó.
Els Bons, una comèdia sobre la bondat, o la falta d’ella…
Quan l’Esteve arriba, en Narcís té una proposta que l’Esteve no pot refusar: li proposa substituir-lo en el paper de Satanàs el proper Nadal, que ell serà a la presó. Un paper que tots els que han fet teatre amateur algun cop cobegen, desitgen. El paper de Satanàs dels Pastorets de Folch i Torres és el súmmum, la culminació. L’Esteve, emocionat, accepta.
Però, entre les entrades i sortides del Narcís, i les trucades de telèfon de l’Esteve, ens adonem que ni l’Esteve és tan bon amic com sembla que és… ni tampoc ho és l’Esteve.
Els dos amics, que havien brillat fent de Lluquet i Rovelló, la parella imbatible, els amics per sempre… tot això sembla que té esquerdes… i per les esquerdes hi surt el fum i el sofre de l’infern. Satanàs és més a la vora del que sembla.
“L’ànec no cantarà.”
Un text de Ramon Madaula sota la direcció de Paco Mir
Els Bons és un text de Ramon Madaula que ens mostra que la política és teatre, sovint mal teatre, i que el teatre amateur és un pou de talent. Amb molta ironia, en Ramon Madaula ens ensenya l’actuació d’un polític, plena de mentides que, en canvi, és una actuació de veritat quan actua fent de Satanàs.
La direcció de Paco Mir és encertada i precisa. Veiem l’evolució de l’Esteve, intuïm que en Narcís ens amaga alguna cosa… i fa que els dos actors llueixin en escena interpretant a Satanàs i Sant Miquel.
Jordi Boixaderas: un esplèndid Satanàs!
És especialment esplèndida l’actuació de Jordi Boixaderas mentre interpreta Satanàs i repeteix la mateixa escena… és capaç de fer-nos creure que ha oblidat tot el seu talent i tota la seva professionalitat mentre interpreta a Satanàs de forma desastrosa, amanerada, excessiva, sobreactuada… i, al final, amb en Ramon Madaula, ens dona una lliçó de teatre, de bon teatre.
En Ramon Madaula, Narcís, i en Jordi Boixaderas, Esteve, porten el pes de l’obra. En escena, els veiem evolucionar, veiem els amics, veiem els rivals, veiem els actors amateurs… Anna Casals, Berta, és el tercer personatge que, de tant en tant, apareix per fer que la trama faci un crescendo mantingut i ferm que esclata al final. La Berta apareix en moments puntuals, però és l’element necessari perquè tinguem focs artificials.
Escenografia i vestuari genials per acabar d’arrodonir l’espectacle
L’escenografia de Paula Bosch recrea un escenari d’un teatre petit, preparat per començar a muntar els Pastorets. El vestuari, decorats, llum, maquillatge… tot és allà, per fer-ne un inventari, per revisar que està bé i què no, què cal repintar o recosir, què hi falta… tothom que hagi fet Els Pastorets s’hi sentirà com a casa.
El vestuari de Carlota Ricard també és un encert. En Narcís i l’Esteve han tingut vides diferents, i això es veu en la forma de vestir.
“Tot anirà bé.”
Els Bons és una sàtira sobre els mals actors polítics, sobre el mal anomenat teatre de la política, un món on els polítics fan el paper que els han assignat només per tenir diners, poder, influència… Els Bons és, sobretot, un cant d’amor als actors amateurs que, any rere any, aixequen Els Pastorets només per amor a l’art.
És una oda a tots els que, any rere any, roben hores del seu descans i del seu temps lliure per muntar uns Pastorets perquè s’estimen el teatre. Any rere any, perquè sí, per amor a l’art, surten a escena… alguns es lluiran fent de Satanàs o de Lluquet o de Rovelló… d’altres només seran un personatge que surt de tant en tant seran només una silueta que omple l’espai… però tots, any rere any, hi tornaran.
- El que m’ha agradat més: les interpretacions, el text, la direcció. L’homenatge als Pastorets i a tots els que els fan.
- El que m’ha agradat menys: res. He trobat que el text és enginyós, la direcció el porta bé a escena… i els actors són magnífics!
