El dramaturg Joan Yago, a qui segur que coneixeu per la seva vinculació amb la companyia La Calòrica, és l’autor d“Entrevistes breus a dones excepcionals” que podeu veure al TNC fins el 31 de març.
Entrevistes breus a dones excepcionals, una obra de teatre que passa en un plató de TV
Entrevistes breus a dones excepcionals se situa en un plató de TV en què s’entrevista cinc dones singulars. Una Barbie de carn i os amb un discurs més elaborat del que s’espera de la nina perfecta en què s’emmirallen totes les nenes. Una política de certa edat que defensa una Amèrica on tots els nens i nenes puguin anar a l’escola amb una pistola a la motxilla, per defensar-se d’acord amb el que diu la Constitució americana.
Una extravagant dona de pell blava, convençuda que pot curar les seves malalties amb un derivat de la plata que la fa semblar una barrufeta. Una científica que somia amb la immortalitat gràcies a la separació de ment i cos i l’ajut de la IA. Una senyora de 60 anys que ha decidit viure i comportar-se com una nena de sis anys com si fos el més normal del món.
Cinc dones excepcionals que no demanen permís per ser com són
Què tenen en comú aquestes dones? Podríem pensar, amb un biaix masculí, que és la seva bellesa però no és així. El que les fa excepcionals és la capacitat de viure en llibertat, d’acord amb les seves creences encara que no sigui de l’agrat dels altres. Dones sense complexos ni necessitat de demanar permís a ningú per ser com són. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix “excepcional” com allò que “no és comú” o que “és superior al terme mitjà”. I elles ho són, autèntiques de debò.
Et miren igual de malament si ets lesbiana que si ets blava i lesbiana.
Podríem dir que Entrevistes breus a dones excepcionals és una obra de gènere però des del propi plantejament. Sense enceses reivindicacions feministes. Dirigida i interpretada per dones i que parla de dones.
Les entrevistes són un bon recurs per mostrar l’excepcionalitat no només de les dones convidades al plató sinó de totes. Com a contrapunt, la divertida conversa entre homes (també interpretada per dones) des d’un lateral de l’escenari en què parlen sobre la normalitat.
Jo només soc una persona normal i no existeixo.
Per separar les entrevistes i fer els necessaris canvis d’escenografia i vestuari s’han afegit algunes peces musicals, plenes de color i aire “ochentero” que encaixen molt bé amb la proposta escènica dirigida per Mònica Bofill. Aquestes peces doten l’obra d’un ritme àgil, fresc, natural i molt acolorit que ens fa passar molt bona estona.
El format d’Entrevistes breus a dones excepcionals és el del típic magazine de tarda presentat per una esplèndida Mònica Almirall que en algun moment pateix els efectes del directe i es queda sense paraules davant d’alguna resposta. Sovint s’adreça al públic per donar informació de context.
Sis grans actrius interpreten diferents personatges
Les sis actrius mostren una gran versatilitat interpretant diferents personatges: Muntsa Alcañiz (Rose Mary Powell, Dra. Nancy Sayderman, Gordon), Mònica Almirall (entrevistadora), Anna Barrachina (Susan Rankin, Martin, Corista), Elisabet Casanovas (Natalia Yaroslavna, Jacky Plender, Stewie, Molly), Miranda Gas (Gienna Pfender, Corista, Molly), Yolanda Sikara (Roberta Flax, Corista, Molly). Els canvis de paper i vestuari són constants però no interfereixen en cap moment en el bon ritme de l’obra.
Totes estan molt encertades en els seus papers però m’agradaria destacar Mònica Almirall que fa d’entrevistadora. La seva interpretació ens recorda les moltes periodistes que es dediquen a aquest format com, per exemple, Júlia Otero, M. Pau Huguet, Elena Melero, Agnès Marquès, i moltes més. Les entrevistes tenen una gran tradició i èxit d’audiència a TV3.
Joan Yago sempre ens ofereix obres divertides, que ens fan riure i passar una bona estona. Entrevistes breus amb dones excepcionals no és una excepció. Gaudiu de l’espectacle!!
- El que més m’ha agradat: les interpretacions de les sis actrius i els números musicals.
- El que menys m’ha agradat: potser es fa difícil creure en tanta excepcionalitat però això no afecta el resultat de l’obra.
— COMPRAR ENTRADES —
