Nacho Duato ha tornat a Barcelona amb la seva jove companyia i un espectacle preciós i commovedor, en el qual recopila algunes de les seves coreografies més icòniques.
El coreògraf i ballarí valencià -que fou director artístic de la Compañía Nacional de Danza durant vint anys, el 2011 passà a dirigir el ballet del Teatre Mijailovski a Sant Petersburg i després el Staatsballet Berlin- és considerat un dels millors professionals de la dansa en el món.
La companyia de Nacho Duato presenta el seu darrer espectacle a Barcelona
Els ballets de Nacho Duato són peces que mereixen ser constantment rememorades i aquest és un dels objectius de la seva companyia. En algunes de les coreografies veiem 2 o 3 ballarins, únicament, i en altres peces són 15 persones damunt l’escenari. Es tracta de ballarins molt joves, nois i noies, de diferents parts del món, tots amb una tècnica perfecta.
Les seves coreografies dibuixen formes d’una bellesa extrema, que es desdoblen i es multipliquen, com si estiguessis mirant per un calidoscopi. Cadascun dels ballarins té una posició i una figura, però, en sintonia amb la resta, creen una obra d’art.
Les 4 parts del nou espectacle de Nacho Duato
L’espectacle consta de 4 parts:
- “Gnawa”, parla de les seves arrels i de la Mediterrània.
- “Liberté”, que és un pas a dos pertanyent a la coreografia “Rassemblement” amb cançons d’esclaus africans, un crit a la llibertat i a la consciència del públic sobre els Drets humans.
- A “Duende” ens rodegen i acompanyen els sons de la natural.
- I “Cantus”, que vam trobar especialment colpidora, tracta dels horrors bèl·lics, la representació dels soldats, el retrobament després de la guerra, la mort. La música de Karl Jenkins, que acompanya aquesta coreografia, proporciona una dosi extra d’intensitat, espectacularitat i emoció.
Ens explica diferents històries que ens fan somriure, exaltar-nos, o un nus a la gola, segons el moment. Totes mostrades de forma innovadora, però amb arrels clàssiques, a través dels impecables moviments de la dansa de Duato.
La música és un element molt important en tota l’obra, ajudant a fer més gran aquesta exhibició de les capacitats corporals.
La posada en escena és senzilla i austera; unes simples projeccions que serveixen de decorats en comptats moments.
- El que més m’ha agradat: La perfecció de tot plegat.
- El que menys: Que s’acabi.
