Crítica: Júnior (Joan Pera) – Teatre Condal

Crítica: Júnior (Joan Pera) – Teatre Condal

Júnior, al Teatre Condal, és una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt protagonitzada per en Joan Pera que ens parla de la possibilitat de tornar enrere i… refer els nostres errors?

Júnior amb Joan Pera arriba al Teatre Condal

El Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles compleix 80 anys, però ell sent que no és un vell caducat, se sent jove i ple d’energia (malgrat algun entrebanc com un atac de cor…) Però al Magí se li dona una segona oportunitat. La Mort li ofereix tornar a ser jove, durant 6 mesos… i un cop passats aquests mesos, haurà de decidir si continua sent jove i tornar a viure una altra vida… o si vol tornar a ser un home de 80 anys.

Però les coses no són sempre tan fàcils com sembla i la Mort juga amb les cartes marcades. En Magi es troba ficat en el cos d’un jove, en Júnior… i ara haurà de conviure amb la seva filla, Alícia. El món tradicional d’en Magí es veurà trasbalsat per una visió del món, completament diferent, de l’Alícia.

Un equip de luxe: Joan Pera, Joel Joan i Hèctor Claramunt

El repartiment l’encapçala en Joan Pera, acompanyat per Fina Rius, Paula Vives, Oriol Casals, Francesc Cuéllar, Marta Codina i Clara Giralt. En Joan Pera és el centre de l’espectacle i la resta d’actors són el cor necessari per al seu lluïment. I tots ho fan molt bé. Són actors professionals i fan molt bé el seu paper. Júnior és una obra feta a mida de Joan Pera, i ell és el centre de tot.

El text de Joel Joan i Hèctor Claramunt juga amb les diferències d’educació, de visió del món, entre la gent de 80 anys i la gent jove d’ara. En Magí i la seva dona són molt diferents de l’Alícia i en Júnior, en tot: en la manera d’encarar la vida, la maternitat, el sexe, les relacions entre les persones… però, al final, també són més semblants del que es pensen.

Però en aquest text hi trobem a faltar una mica d’acidesa i mala llet. Potser és perquè, tenint en compte per a qui està escrita l’obra i quin seria el seu públic, en Joel Joan s’hi ha adaptat.

L’obra és també un homenatge a la gent que manté els lligams amb la família, malgrat les diferències abismals que hi pot haver entre tots. Al capdavall, tots volen un molt millor per als seus fills. Sigui l’Alícia o en Rierol.

Júnior és una comèdia divertida, per passar una bona estona i per riure’ns una mica de tot i de tots. De vegades ens sentirem molt identificats amb en Magí i, de vegades, amb l’Alícia i en Júnior. Al capdavall, no tot és blanc i negre.

Una posada en escena dinàmica

L’obra compta amb col·laboradors en tots els àmbits: presentadors de telenotícies, actors, amics d’en Joel Joan i en Joan Pera… Una pantalla gegant permet que entrin en l’obra en petits moments. La pantalla també permet que l’espectacle surti al carrer de tant en tant, sense que ens moguem de la butaca.

L’escenografia és molt clàssica. Un parell de portes a banda i banda donen joc per fer alguna broma. Per construir els diferents escenaris, fan servir diferent mobiliari.

El vestuari està molt ben dissenyat: de seguida podem classificar qui és qui en escena, d’un cop d’ull, fins i tot, abans que obri la boca.

Júnior, al Teatre Condal, és un muntatge que us farà passar una bona estona i us farà gaudir d’en Joan Pera. El Joan Pera que agrada a tanta gent, aquell Joan Pera que tanta gent espera veure damunt de l’escenari. Aquell Joan Pera que és gairebé part de la família.


  • El millor de l’obra: el joc de miralls (una gran troballa, ja ho descobrireu). El ritme de l’obra, que no es trenca malgrat els canvis d’escenografia, gràcies a la pantalla.
  • El pitjor de l’obra: hi falta mala llet en el text, és molt tou.
  • El pitjor del teatre: les entrades més barates valen 31 €. Aquest preu allunya a moltíssim públic. Si volem que el teatre estigui a l’abast de tothom, cal repensar el preu de l’entrada. 31 € és un preu que allunya, per començar, a tot el públic jove… i és una llàstima.

Crítica: Júnior (Joan Pera) – Teatre Condal
Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *