La sala Heartbreak Hotel ens porta La Majordoma. Un monòleg. Només un monòleg? No. És molt més que un monòleg. És una lliçó magistral de teatre. Un muntatge que ens enamora, que ens fereix, que ens remou, que ens fa sortir tocats del teatre.
La majordona de Josep M Miró torna a Barcelona
El text, de Josep M. Miró, avança a passes curtes però segures. No hi ha cap paraula de més. No hi sobra res. No hi falta res. És un text molt ben escrit que ens atrapa des del principi i que ens porta per on ell vol. Després de la primera paraula, ja no tenim escapatòria.
En Josep M. Miró també n’és el director i ha sabut donar el tempo, les pauses, els moviments… per fer que el text avanci. De vegades de forma accelerada, de vegades, de mica en mica… o fins, i tot, donant voltes sobre ell mateix. Amb la seva direcció som capaços de veure en escena la Majordoma i també a l’altre.
L’altre, el marit, una ombra que es fa visible al final, en un disseny d’escena que ens fa pensar en el duel final de Gary Coopere a Sol davant del perill… amb la Majordoma en una banda de l’escenari, dreta, les mans al costat del cos i, a l’altra banda, l’altre, l’ombra de l’altre, en la mateixa posició. Una imatge potent que demostra el talent i la professionalitat d’en Josep M. Miró.
Un joc d’ombres que és possible gràcies al disseny d’il·luminació de Xavier Albertí, que crea ombres i espais, i està molt ben travada amb el text i la interpretació.
Rosa Renom, una boníssima majordoma
L’actriu que interpreta aquesta Majordoma és la Rosa Renom… i s’ha d’aplaudir l’elecció! El text sembla que hagi estat escrit pensant en ella, només en ella. La Rosa Renom hi posa la fredor, la distància, el sentiment, el dolor, la ràbia… que el text requereix.
La seva interpretació ens fa sentir acovardits, però també, inquiets, empàtics, tristos, esperançats… La Rosa Renom, tota sola, desplega un ventall de sentiments en escena i ens el fa arribar tot. Connecta amb nosaltres i ens atrapa també, com una aranya amb la seva teranyina.
És una interpretació sublim que es mereix tots els aplaudiments que rep i més.
Albert Pascual signa el disseny de l’espai
El disseny de l’espai, d’Albert Pascual, és un encert. Un espai buit. Sense res més… però amb una boira espessa que es va aclarint mentre es van aclarint els fets que ens explica la Majordoma. El vestuari, sobri, fa que el text i la interpretació brillin per damunt de tot. La il·luminació, que crea ombres i espais, està molt ben lligada amb el text i la intepretació.
La Majordoma, a la sala Heartbreak Hotel, és un muntatge que s’ha de veure tant sí com no. No és opcional. És més que una lliçó de teatre. És un goig.
- El que m’ha agradat més: la Rosa Renom, la seva interpretació, i el text de Josep M. Miró.
- El que m’ha agradat menys: res. És un muntatge per veure’l més d’un cop i descobrir-hi detalls diferents cada vegada.
