Valoració: 9.5 sobre 10
Fred Uhlman el novel·lista i pintor jueu alemany i resident a Anglaterra, va escriure la seva primera novel·la relatant la seva pròpia experiència de quan de jove vivia a seu país natal i que va haver d’abandonar per por de la persecució del règim nazi. Una novel·la que ha estat editada en diversos idiomes.
Ara en Josep M. Miró n’ha fet la dramatúrgia per poder-la portar al teatre amb la producció pròpia del Teatre de l’Aurora d’Igualada, i actualment s’està representant a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.
El Teatre Nacional de Catalunya acull L’amic retrobat de Fred Uhlman
L’amic retrobat explica la història de dos nois que fan amistat a una escola de classe alta alemanya a finals dels anys 30 del segle passat. Konradin és fill d’una família aristòcrata alemanya, Hans és jueu, el seu pare és metge. Entre ells dos neix una profunda amistat. Durant uns anys comparteixen il·lusions, esperances i contradiccions. Tot canvia amb l’ascens del nazisme i la persecució als jueus.
La tensió entre les famílies, la diferent manera de pensar de cada d’una d’elles farà que els nois s’hagin de separar i trenquin la seva amistat. Hans haurà de marxar a l’exili. Anys després, i en conseqüència d’una carta, recorda i explica aquella gran amistat i la duresa dels sentiments d’odi i de rebuig que va patir per part dels que es consideraven autèntics alemanys.
Tres interpretacions a la ratlla de la perfecció
El personatge d’aquest Hans adult és interpretat per Jordi Martínez; els seus records són escenificats. Quim Àvila representa el Hans jove, i el seu amic l’interpreta en Joan Amargós. Les escenes es van sobreposant entre els dos joves i els records de l’adult.
Bones interpretacions dels tres actors, sobretot els dos joves que presenten els seus personatges d’una manera molt humana i natural. Sense arribar al dramatisme fan brullar els sentiments del públic per arribar analitzar tota la crueltat de la intolerància, la xenofòbia i el racisme.
L’amic retrobat és un cant a l’amistat i als nobles sentiments
L’obra, a més, és un anàlisi de l’amistat i de com s’haurien de separar les ideologies amb els sentiments més nobles.
La història de L’amic retrobat fa reflexionar sobre el paral·lelisme amb la societat actual, que per desgràcia van imperant aquestes persecucions ideològiques en contra, a qui no pensi igual i també en contra als estrangers i els seus costums.
El director de la posada en escena, Joan Arqué, ha prescindit de tota ornamentació escènica, però sí que ha inclòs elements molt suggerents per suavitzar la magnitud del text, i ha centrat tota la força amb la paraula i les interpretacions. Al mateix temps ha inclòs moments sense cap mot, només amb uns magnífics moviments gestuals, que han estat assessorats per Carla Tovias. Un escenari amb uns aplics movibles, predominant el color blanc que contrasta amb la negror i tristesa de tota la narració.
L’amic retrobat compta amb un emotiu final que no desvetllarem per animar-vos que no us perdeu aquesta posada en escena.
