El 28 de febrer s’estrena «L’Imperatiu categòric» al Lliure de Gràcia, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, on s’estarà fins al 24 de març. Una professora d’ètica en crisi és el detonant d’aquest text que planteja una realitat social, per desgràcia, massa comú. La Clara passa dels cinquanta, s’està a punt de separar, viu una situació inestable a la feina i cobra un sou precari i totalment insuficient per viure i pagar l’habitatge… un drama que tots coneixem.
L’Imperatiu categòric, una comèdia al Teatre Lliure de Gràcia
Tot i aquest plantejament inicial, la directora ens diu que és una comèdia, «no una de les de partir-se la caixa, però sí que està plena d’ironia». L’imperatiu categòric és un principi ètic de Kant que vol mostrar, de manera racional, les pautes de la conducta humana correcta; «És una fórmula rígida», declara Szpunberg «que no es relaciona amb les experiències, com un precepte imposat i és molt sistèmic, no té a veure amb les circumstàncies de cada ésser humà».
Aquesta professora, sempre disciplinada i obedient, que explicat a les seves classes aquest concepte kantià, fa una petita revolució en el seu camp com a docent i canvia el programa educatiu, decideix començar a explicar Kafka i això li genera un conflicte amb el cap del seu departament.
En «L’imperatiu categòric» es planteja el dilema moral de quines han de ser les fronteres del comportament humà en un món tan hostil.
Una comèdia que és un autèntic drama
Hem anat al Lliure de Gràcia a veure aquesta comèdia, «que no és una comèdia de les de partir-se de riure», ens advertien en Roda de Premsa. I, efectivament, no ho és; hem rigut, sí, però és un autèntic drama -el què passa és que està plantejat amb molt d’humor-.
No volem fer espòilers i hem d’anar amb compte, perquè és difícil explicar aquesta peça sense fer-los. Però sí que podem dir que ens ha sorprès, perquè és una obra original; la temàtica, tot i ser de plena actualitat, no l’hem vist abans al teatre. La precarietat laboral d’una dona madura, com ja us avançàvem fa uns dies, en el context del nostre dia a dia.
I la forma de posar-ho en escena ens ha semblat brillant, una escenografia que va canviant i es transforma en els diferents ambients que trepitja aquesta professora, tots ells, però, amb un cert aire decadent, miserable i gris (la consulta del metge, el bar, l’escola, el pis). Aquesta és l’atmosfera que respirem al llarg de l’hora i quart que dura «L’Imperatiu categòric»; un aire asfixiant que ofega la protagonista, inicialment íntegra i amb uns principis, però que va enfosquint-se, a poc a poc, per culpa d’un sistema que, literalment, no li dóna gaires vies d’escapament. I ja, aquí parem i diem allò de «y hasta aquí puedo leer».
Àgata Roca i Xavier Sáez, un duet interpretatiu ple de força
El duet protagonista és meravellós; Àgata Roca i Xavier Sáez es posen a la pell dels personatges que dibuixa Victoria Szpunberg i ens fan riure en situacions surrealistes i patètiques, representant a aquesta dona que lluita per sobreviure i ell, a un reguitzell d’homes, tots força insuportables, que no li fan més fàcil l’existència.
«L’Imperatiu Categòric» ens ofereix una mirada desoladora de la realitat que vivim, en aquest món on els sous i els preus dels habitatges van en direccions oposades i en el qual, malgrat les xarxes socials i la connectivitat constant, la solitud està més present que mai. Us recomanem que hi aneu, per reflexionar, per riure i per gaudir de la interpretació d’ells dos i del text de Szpunberg.
- El que més m’ha agradat: poder riure tant, amb temes tan seriosos.
- El que menys: les escenes de la música del veí, realment inaguantables, m’han donat ganes d’aixecar-me i marxar.
Consulta la Cartellera teatre Barcelona
— COMPRAR ENTRADES —
