Aquest any dins del Festival Grec de Barcelona podem trobar diverses propostes per a tota la família dins del seu ampli programa i una d’aquestes propostes és Marceline, indicat per a tots els públics des dels 0 anys.
Marceline és un espectacle de dansa i música en català d’una durada de 40 minuts i des d’Espectáculos BCN vam poder assistir a una de les dues funcions que es van dur a terme aquest passat divendres 18 de juliol al SAT!
L’experiencia de Marceline pas a pas
Cal reconèixer que el SAT! té molt bona organització quant a espectacles familiars i de primera infància. Un cop dins tenen una zona on aparcar el cotxet i una zona amb contes, jocs, tauletes i cadires on poder pintar mentre s’espera a l’obertura de les portes per entrar a veure la funció. Tot un detall.
En aquest dia com que hi havia públic que anava a platea i públic que anava a l’escenari (nadons de 0-3 anys i familiars) es van disposar dues cues per poder fer l’entrada més agradable i organitzada.
Un cop dins, ens vam haver de treure les sabates per pujar a l’escenari i ens van donar uns objectes que, un cop finalitzada la funció, hauríem de retornar. Els objectes anaven des de samarretes blanques a polseres que feien llum, entre altres, i durant el llarg de la funció els vam anar utilitzant.
Durant la funció ens van fer jugar i participar en diferents propostes a la vegada que ens explicaven la història d’en Marceline Orbés a través de l’Eva, la possible rebesneta. Marceline va fer de pallasso, de mim, d’acròbata, de còmic i d’artista de circ i va ser el mestre de Charles Chaplin i el referent del gran Buster Keaton.
La petita malumaluga i Marceline
La petita malumaluga és una companyia catalana de músics i ballarins que des de fa quinze anys que aposta per projectes creatius respectuosos, llenguatges provocativament no infantilitzats i propostes artísticament contemporànies.
Un d’aquests projectes és Marceline on trobem en escena, una ballarina, una cantant lírica i un quartet de corda format per un violoncel, dos violins i una viola. Tenir música en directe sempre et fa gaudir molt més de l’espectacle i a parer meu els hi van treure poc suc als quatre músics. A més a més, una veu en off ens va explicant la història de Marceline, tot i ser un bon recurs que quadra amb l’espectacle, el guió, a vegades, feia que et perdessis una mica.
- El que més m’ha agradat: les diferents propostes de joc.
- El que menys m’ha agradat: que els músics que a vegades feien com si fossin la veu en off no es sabien el text del tot.
