Els dos protagonistes de Ni en broma, que presenta el Versus Glòries, estan destinats a trobar-se a mig camí ja que “aquesta obra contraposa dos extrems en la manera de veure el món: una política que ha de seguir les normes de la correcció i l’autocensura, i un monologuista que es mou fora de l’acceptabilitat social. Tots dos necessiten captivar el seu públic però amb mètodes i objectius oposats”.
Ni en broma mostra dues maneres diferents d’expressar el món
La trama és senzilla però compleix bé l’objectiu de contraposar postures. La Jana i l’Umbert coincideixen al camerino. Ella (Nesa Vidaurrázaga) assaja un discurs en favor de l’alcaldable de torn. Ell (Jordi Diaz) ha anat a recollir les seves coses perquè l’Ajuntament li ha cancel·lat les properes actuacions per dir coses inconvenients. “Els polítics mai compleixen les promeses” diu indignat.
La Jana – com a bona política que és – eludeix el conflicte i es compromet a deixar-li fer l’actuació prevista per al dia següent amb una condició: s’haurà de revisar el contingut del monòleg per eliminar els acudits ofensius sobre negres, gordes, nens morts, etc. “Si ho traiem tot, no quedarà res” – diu l’Umbert – “Això és el que fa riure”.
Una obra més profunda del que pot semblar
A mesura que l’Umbert i la Jana repassen el monòleg per fer-lo políticament correcte, l’obra guanya força i perd l’aparença de banalitat per plantejar temes més profunds.
S’estableix entre la política i el monologuista una lluita dialèctica per portar “l’altre al seu terreny” amb diversos arguments. Tot s’hi val per fer riure? On són els límits de la llibertat d’expressió? Què estem disposats a fer per ascendir en la carrera política? Per què no es denuncien els abusos de poder? Quina és la línia que separa la veritat de la hipocresia del poder?
Gairebé sense adonar-nos, la conversa passa del terreny professional a l’àmbit personal. Intercanvien confidències: la difícil relació d’Umbert amb la seva dona i la filla adolescent Cloe o la tòxica relació de la Jana amb un líder del Partit.
Una mica d’alcohol, unes banderes i – com sempre – les xarxes socials, actuen com a punt d’inflexió per mostrar-nos que, en el fons, les postures de la Jana i l’Umbert no estan tan allunyades com sembla. Només són dues maneres d’expressar la realitat que oscil·la entre l’autocensura per quedar bé o dir la veritat sense embuts, encara que resulti ofensiva. Quina de les dues opcions és millor? Potser el punt mig entre dues?
Una divertida comèdia que us farà passar una bona estona
Un espectacle amb Jordi Díaz sempre és garantia de diversió ja que té una demostrada capacitat per fer-nos riure. La seva trajectòria l’avala. Potser amb acudits poc convenients i un llenguatge groller però, de fet, la seva manera d’expressar-se s’acosta més a la realitat que l’ensucrat món que mostra la Jana i que resulta del tot inversemblant. Per la seva banda, Nesa Vidaurrázaga fa una convincent rèplica a les inconveniències del monologuista intentant, sense èxit, fer-lo anar pel bon camí.
Si voleu aprofitar aquestes festes per passar una bona estona al teatre, Ni en broma és una bona opció. Segur que riureu amb el text de Xavi Morató ple de divertits diàlegs i acudits i les bones interpretacions de Jordi Diaz i Nesa Vidaurrázaga.
Convé no oblidar que amb comicitat es poden dir moltes veritats. No importa si es fa d’una manera políticament incorrecte com l’Umbert, o seguint tots els estàndards de la correcció social com fa la Jana. De fet, les veritats sempre són veritats. Diguin com es diguin.
- El que més m’ha agradat: les divertides interpretacions de Jordi Diaz i Nesa Vidaurrázaga.
- El que menys m’ha agradat: encara que forma part de l’espectacle, el llenguatge groller de l’Umbert resulta excessiu.
