Pols de diamant arriba a Catalunya en una gira per diferents pobles i ciutats del territori. La XTAC fa que el bon teatre surti de les grans ciutats i es mogui pel territori, i permet que espectacles, com Pols de diamant, arribin a un públic que, si no fos perquè hi poden accedir de forma fàcil, no aniria mai a veure’l.
I seria una llàstima… perquè Pols de Diamant és un espectacle que ho té tot: té un text brillant, signat per Pau Coya, ple de ritme, de vida… Un text que parla de la violència, de les injustícies, de la ràbia… i també parla de l’amor, del respecte, de les xarxes, dels prejudicis, de les mentides i de les mentides pietoses, del que pensem de nosaltres i dels altres. Un text que no deixa indiferent a ningú perquè, tard o d’hora, alguna de les coses que s’hi diuen ens toca de ple.
Pols de Diamant és un text brillant de Nelson Valente
Nelson Valente ha sabut agafar el text i donar-li una vida extraordinària en escena. Li ha sabut donar un molt bon ritme, que es mou entre la rapidesa d’algunes escenes amb la lentitud d’unes altres, que ja els canvis d’escena de forma fluïda, sense que hi hagi transicions abruptes, que permet als actors un gran lluïment.
Una gran química entre els actors
En Dafnis Balduz i l’Albert Salazar tenen una gran química en escena. El seu, va ser un càsting fet amb molt d’encert. Es nota que entre elles hi ha més que el text. Amb ells, tot flueix de forma natural. Els canvis en el temps, els canvis de personatge, els canvis d’actitud… tot es fa de forma fluïda, com un doll d’aigua que raja sense parar…
El joc de llums és un personatge més de l’obra
El disseny de l’escena, amb pocs elements, però un joc de llums que és gairebé un personatge més (creació de Daniel Gener), és també un encert. L’escenografia no destorba gens el desenvolupament de l’obra… i les llums són un gran recolzament en moments molt importants. Un disseny d’il·luminació ben fet, que ajuda al muntatge, que el reforça i que no destorba gens.
Pols de Diamant, a l’Associació Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, és un muntatge excel·lent que ara, gràcies a la XTAC, pot arribar a més públic. Un muntatge que, vagi on vagi, omplirà platees, perquè s’ho val.
Només per la introducció de l’obra, només per això, ja val la pena… A partir de la introducció, l’obra va sempre a més… i no baixa mai el nivell d’exigència. Un espectacle imprescindible.
- El millor de tot: les interpretacions, la direcció, el text, la Il·luminació. Tot.
- El pitjor de tot: M’esforço en trobar-hi res que no sigui bo… i no, no me’n surto. És un muntatge excel·lent.
