Des del 18 d’octubre fins al 12 de novembre podrem veure a la Sala Versus Glòries Pols de Diamant. Una obra de Pau Coya que està basada en fets reals. Concretament, està basada en un cas d’un jove que va denunciar una brutal agressió homòfoba que va tenir lloc a Madrid l’any 2021.
Pols de Diamant és dirigida per Nelson Valente i representada per Dafnis Balduz i Albert Salazar i va ser guanyadora del IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.
Canvis invisibles a Pols de diamant
La sensació en entrar és una mica freda, d’escenografia trobem una taula negra, 2 cadires negres i poc més, tot blanc i negre, i et deixen força indiferent. El que no t’esperes és la màgia que faran amb aquests elements.
L’obra és una dansa contínua entre actors i mobles on sense adonar-te’n l’escenografia canvia per passar d’una sala d’espera a una discoteca, la taula resulta ser una llitera, un pòdium, un llit… en tot moment veus l’espai que et volen fer veure. I entres en aquest joc tan bonic del teatre.
Igual que l’escenografia, el vestuari en blanc i negre, els hi dona als actors un estil neutre que els hi permet canviar de personatge hàbilment. Cal destacar la feina d’en Dafnis Baladuz i l’Albert Salazar per no només canviar de personatge amb una respiració sinó també canviar d’emoció en un tancar i obrir d’ulls.
Una història que atrapa
La història de Pols de diamant t’atrapa des de l’inici de l’inici i sense floridures té una durada clavada. Els actors tot i no sortir a escena no marxen de la sala mantenint una energia constant amb el públic.
No et faig espòiler dient-te que aquesta agressió va resultar ser completament falsa. I doncs, per què es fa una obra on apareix una denúncia falsa? L’important d’aquesta peça és la denúncia? O més bé el que hi ha darrere d’aquesta mentida? Per què ho va fer? Es va veure obligat a fer-ho? Ves-hi i ho descobriràs.
- El que més m’ha agradat: La facilitat de canvi i transmetre-ho al públic nítidament, sense la necessitat d’expressar-ho amb paraules. El títol.
- El que menys m’ha agradat: No entendre si els llibres eren per fer més visible l’habitació o si aportaven algun significat més.
