Fa setmanes que us parlem d’una trilogia que ni s’ha produït a Hollywood ni es projecta a les grans sales de cinema, és un projecte teatral meravellós que s’ha fet als teatres de Barcelona, en sales petites que aposten per obres diferents i que, en aquest cas, ha connectat el teatre de Buenos Aires amb el de Barcelona, amb les produccions de dos directors; Cristina Clemente i Nelson Valente.
La Sala Flyhard ens oferia Sílvia, del director argentí, a El Maldà vam poder veure La paella dels dijous, de la directora catalana, i, per tancar el cercle hem anat a la Sala Versus a veure Rovira VS Rodríguez.
Rovira VS Rodríguez tanca la trilogia teatral del Grec 2023
A Rovira VS Rodríguez hem vist a tots els actors que apareixien en les dues obres anteriors. Tot i que les tres obres estan lligades, es poden veure de forma independent i entendre perfectament una sense les altres.
La família Rovira visita la família Rodríguez, visita propiciada per les dues mares, que s’estimen i volen que les seves famílies es coneguin; i la comèdia està servida. Tractant un tema tan delicat i seriós com és l’amor a la tercera edat, tan sovint menystingut i amagat, ens fa passar una estona per tronxar-se de riure (de vegades costava entendre les bromes per les rialles de públic). Ironitza sobre la vida, sobre els tòpics de les edats i també de les dues cultures que contraposa (argentina i catalana).
Els actors -igual que ja vam destacar en Sílvia i La paella dels dijous– estan compenetrats i tenen química i connexió, ho fan molt bé tots i ens permet gaudir del teatre en tota la seva essència i ben a propet dels actors. Surts amb un somriure enorme i amb moltes ganes de recomanar-la.
Esperem que aquest projecte escènic tingui continuïtat i es pugui tornar a gaudir a les sales de teatre de Barcelona.
- El que més m’ha agradat: el guió, fet per dos autors de dues nacionalitats i cultures tan allunyades. Aconsegueixen una simbiosi extraordinària.
- El que menys: que el teatre sigui tan petit i no hi càpiga més gent
