Salomé al Teatre Tantarantana és una proposta escènica intensa, valenta i magnètica que sacseja l’espectador des del primer moment. L’obra revisita el mite amb una mirada contemporània, carregada de tensió emocional, erotisme simbòlic i una violència latent que travessa cada escena. El text és afilat, provocador i poètic alhora, i construeix un univers on el desig, el poder i la paraula esdevenen armes devastadores.
La peça no busca la comoditat del públic: l’interpel·la, l’incomoda i el força a mirar de cara els impulsos més foscos dels personatges. Aquesta Salomé no és només un personatge, sinó una força que desestabilitza tot el que toca.
La posada en escena de Salomé: tensió, cos i paraula
La posada en escena aposta per una estètica despullada però carregada de significat. Cada element està al servei del conflicte: l’espai escènic es converteix en un lloc opressiu, gairebé ritual, on els cossos i les mirades tenen tant pes com el text. La il·luminació accentua els contrastos emocionals i crea una atmosfera d’amenaça constant, mentre que el ritme de les escenes manté una tensió que no decau en cap moment.
No hi ha excessos gratuïts: tot està mesurat perquè el focus recaigui en el conflicte intern dels personatges i en la força de la paraula dita a escena.
Interpretacions: una entrega absoluta i colpidora
Les interpretacions són, sens dubte, un dels grans punts forts de l’obra. El repartiment ofereix una entrega física i emocional impressionant, amb personatges construïts des de la veritat i el risc. La Salomé domina l’escenari amb una presència hipnòtica, capaç de transitar entre la fragilitat i la crueltat amb una naturalitat esfereïdora.
La resta de personatges no queden en segon pla: cada rèplica, cada mirada i cada silenci contribueixen a engrandir el conflicte. Els diàlegs són durs, punyents, intel·ligents, i estan defensats amb una precisió que fa que cada paraula ressoni molt més enllà de l’escena. Hi ha una química escènica poderosa que converteix cada enfrontament verbal en un autèntic duel.
Temàtica i lectura contemporània
Salomé reflexiona sobre el desig, el poder, la manipulació i la violència estructural, però ho fa sense moralitzar. L’obra posa preguntes sobre la taula i deixa que sigui l’espectador qui hi dialogui. Qui té el poder real? Qui utilitza a qui? On comença la llibertat i on acaba la destrucció?
Aquesta lectura contemporània fa que el mite clàssic adquireixi una vigència inquietant, connectant amb problemàtiques actuals sense perdre la seva dimensió simbòlica i tràgica.
- El que més m’ha agradat. Les interpretacions, d’una intensitat i veritat excepcionals, els diàlegs, brillants, cruels i absolutament memorables. La tensió escènica constant, que manté l’espectador atrapat de principi a fi. La lectura contemporània del mite, intel·ligent i gens complaent.
- El que menys m’ha agradat. És una proposta exigent que pot resultar incòmoda per a alguns espectadors, però aquesta incomoditat forma part essencial del seu valor artístic.
