Crítica: Sota la neu – Sala Beckett

2 out of 5 stars (2 / 5)

Sota la neu, a la Sala Beckett, ens explica dues històries que van lligades. El conte de la Reina de les Neus i la història de l’Alícia, una noia que, com la Gerda, ha d’emprendre un llarg viatge per trobar-se amb la seva pròpia Reina de les Neus.

Sota la neu, una obra presentada com el conte de la Reina de les Neus

Una noia, l’Alícia, rep una gravació del seu germà bessó, Víctor, feta el dia en què ell es va suïcidar. En aquesta gravació hi ha el conte de la Reina de les Neus i el germà li proposa fer com la Gerda, començar un viatge. És un conte que a l’Alícia no li ha agradat mai, li porta mals record… és un conte amb el que el seu avi la va separar del seu germà, com la Reina de les Neus va separar en Kai de la Gerda.

«Tenim la mala sort de viure el temps de les presses.»

Com Gerda, l’Alícia coneixerà diferents personatges que l’aniran atansant al seu germà / Kai, atrapat per un avi / Reina de les Neus, que el captiva i el fa allunyar-se de tot.

Un muntatge que ens barreja la història de l’Alícia amb el conte… ja sigui explicat per ella, pel germà, per l’avi… El text original és poc més de la meitat de l’espectacle. L’altra meitat és el conte dels germans Grimm. Un conte gòtic i terrible. Una realitat gòtica i terrible que l’Alícia haurà d’afrontar i assumir.

Bones interpretacions

Alex Casanovas i Laura Conejero interpreten els diferents personatges amb què es troba l’Alícia en el seu viatge. Uns personatges molt diferents els uns dels altres i que els dos actors aconsegueixen dibuixar molt bé: l’home de la neteja, el professor d’institut, la florista, la monja de la residència…

«Em va dir que se n’anava molt lluny, a viure en un palau de gel.»

La interpretació de Paula Malia queda empal·lidida al costat de l’Àlex Casanovas i la Laura Conejero. Un personatge que no té esma i que sembla que es mogui empesa per l’energia dels altres. La direcció d’Ana Llopart no acaba de fer-la brillar al mateix nivell.

L’escenografia és excepcional, amb unes peces mòbils que els actors van movent… i que, a estones, semblen un ballet. Els canvis d’espai són de les coses més reeixides d’aquest muntatge.

Un text que no acaba de funcionar

El text beu massa del conte dels germans Grimm i ofereix poc a canvi. Sembla un text amb pretensions de voler-nos dir alguna cosa important que es queda en no res.

«Avui comença el teu viatge, Víctor.»

La Gerda aconsegueix trobar en Kai. Aconseguirà l’Alícia trobar allò que el seu germà li demana?

Sota la neu, a la Sala Beckett, és un intent de portar als nostres dies La Reina de les Neus. Però la versió dels germans Grimm és molt millor, en tots els aspectes.


  • El millor de l’obra: Àlex Casanovas i Laura Conejero, dos actors que vessen professionalitat i savoir faire.
  • El pitjor de l’obra: El text, buit, amb ínfules. Un text que no millora en res el relat original dels germans Grimm.

Un comentario:

  1. El cuento no es de los hermanos Grimm, es de H. C. Anderson 😒

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *