HOP! Històries d’Objectes Perduts és un viatge als records de la infància que desperta les emocions i els sentits. La vam poder veure el 3 i el 4 de desembre, però la programació del Petit Romea ofereix encara 4 funcions més els dies 15 i 22 de gener.
Entrevista a Queralt Albinyana, coprotagonista de HOP! Històries d’Objectes Perduts
L’espectacle està dirigit per la Gisela Juanet i produït per Viu El Teatre, plataforma pel desenvolupament de projectes escènics per a la infància. A Espectáculos BCN hem entrevistat la Queralt Albinyana, coprotagonista de l’espectacle juntament amb Jordi Llordella.
- He llegit que a HOP es dona importància a les àrees que es treballen a Educació Infantil, com ara la descoberta d’un mateix o de l’entorn i els llenguatges. Això és freqüent en la programació infantil actual?
Cada cop més, sí, inclús hi ha espectacles que es creen basant-se en aquests valors o aquestes àrees, però no és el cas de HOP, aquesta història ja estava feta, es va fer fa uns anys a Alemanya i Anglaterra, ho hem apropat i adaptat, però sí que hi ha valors que s’hi troben inclosos.
El més bonic del nostre espectacle és que no s’han infantilitzat ni els objectes, ni l’escenografia ni el llenguatge, es tracta a l’infant com una persona, no com si fos un ésser menys important o menys capaç d’entendre.
- Qui decideix fer aquest espectacle?
La Gisela es va enamorar de l’espectacle i va veure clar que podíem traslladar-ho cap aquí. El vam fer a l’estiu a un festival de Ciudad Rodrigo, a Salamanca, era la prova de foc i ja vam tenir una resposta molt positiva.
- Per què creus que agrada tant?
Emociona tant a nens com a grans perquè recrea situacions de la vida de qualsevol. La narració és adequada perquè hi ha moltes històries, però en petites dosis, no es fan pesades, i això, per a captar l’atenció dels infants, ens funciona molt bé, igual que el fet que les rescatem més endavant, el valor de la repetició també és molt efectiu per als infants.
- Com et sents representant «HOP! Històries d’Objectes Perduts»?
És un viatge intens que em porta a la meva infància, és molt bonic de fer. Fem servir objectes que poden despertar tendresa en els adults, com un telèfon antic, i curiositat en els petits, que se’l miren estranyats, però entenen perfectament la simbologia de l’espectacle. Es diverteixen, compartim els riures, hi ha molt de feedback entre els infants i nosaltres i això el fa molt gustós.
No té un ritme trepidant, tot i que és àgil, hi ha temps de sentir les diferents emocions, no és un ritme gens neguitós ni frenètic. Podem mirar als ulls als nens i entendre que estem compartint aquests sentiments.
