Crítica: Les Amistats Perilloses al Lliure

Arriba Les Amistats Perilloses al Lliure

Carol López fa una adaptació de Les Amistats Perilloses, la novel·la epistolar de Pierre Choderlos de Laclos, a qui califica de modern i molt feminista.

L’autor de Les Liaisons dangereuses, escriptor i militar francès, descriu en aquest clàssic de la literatura universal les intrigues de l’aristocràcia i els jocs als quals es pot entregar la classe ociosa, atorgant un paper a la dona fins llavors totalment inexistent; de ser poderós, manipulador, que també té desig sexual (abandonant la creença arrelada de què aquesta és únicament una debilitat masculina), però també de persona lliure i capaç de decidir; en la novel·la veiem una actitud revolucionària per part de les dones que hi apareixen.

Les amistats perilloses amb Mònica López com protagonista

A la Sala Fabià Puigserver, la gran del Teatre Lliure, podrem veure-hi durant un mes l’obra teatral Les amistats perilloses, protagonitzada per Mònica López, en el paper de la Marquesa de Merteuil, i dirigida per Carol López.

Completen l’excel·lent repartiment l’actor Gonzalo Cunill en el paper de Valmont, Eli Iranzo en el de Rosemonde, Marta Pérez és Volanges, Mima Riera és Tourvel, Tom Sturgess el jove Danceny i Elena Tarrats és Cécile.

Carol López dirigeix aquesta adaptació al Teatre Lliure

Després de Bonus Track i La Família (IM)possible la directora deixa de banda el registre més còmic, «és una història de gent frívola on la comèdia no té lloc, tot i que perquè som com som (referint-se als actors i a ella mateixa) i ha alguns tocs d’humor, però res més, … Acaba sent una tragedia shakespeariana». També es refereix a la vigència que té avui en dia Les amistats perilloses ja que «la protagonista és la societat, la que condemna, però permet, que jutja, però permet, igual que ara».

Tot i la quantitat de referents cinematogràfics i teatrals de la història, la directora s’ha basat en la versió original, la novel·la en forma de recull de cartes i les ha transformat en diàleg que s’estableix en alguns casos entre personatges que poden compartir espai o pla espacial o no.

Una encertada adaptació teatral

La Carol López diu que ho tenia claríssim; «la Merteuill havia de ser la Mònica López», i quan sortim del Lliure de Gràcia, ho entenem perfectament: la seva interpretació és pròpia d’una Madamme -encara molt jove- del teatre català.

Els personatges de l’obra de Choderlos es despullen dels elements més barrocs, en aquesta adaptació de la directora catalana, això ja ens ho havien avisat, i també ens havien dit que ens sorprendria; es tracta d’una representació de la clàssica novel·la amb alguns tocs molt moderns i trencadors que es troben màgicament integrats i en sintonia amb la resta d’elements.

Aquesta és la nostra percepció quan ens aixequem de la butaca; que ens hem assegut a gaudir d’una història que ja coneixíem i, així i tot, ens hem aixecat remoguts per un huracà d’energia, de força i d’originalitat.

La crítica a la societat que planteja Les amistats perilloses (Les Liaisons dangereuses) és ferotge, mostra uns personatges passionals però frívols a la vegada, egoistes i hipòcrites, capritxosos i cruels. Carol López és capaç de convertir i captar aquest glamour superflu en una escenografia aparentment «normal», que va canviant, que ens va desconcertant i va creixent i ens va absorbint: pocs elements molt ben triats, una estètica elegant i un pèl canalla, inclús, ens atreviríem a dir. Un espectacle diferent per un text que hem escoltat en moltes versions.

Us recomanem que aneu al Teatre Lliure de Montjuïc a passar una vetllada amb aquestes amistats perilloses, que gaudireu i, probablement, us faran reflexionar; hi estaran instal·lades fins el 18 de juny.

  • El que més m’ha agradat: els tocs supertransgressors i actuals (tant en música com en vestuari) que sembla que hagin estat sempre en la història; màgica fusió.
  • El que menys m’ha agradat: la progressió accelerada del personatge de Cecile, de la més ingènua del món a la més llibertina, massa brutal potser, però crec que el teatre té aquest handicap, que obliga a una evolució a ritme de rellotge.

Comprar entrades

Laia Ruiz Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *