Crítica: Nua, radiografia d’un trastorn, al Versus Glòries

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

El Versus Glòries presenta Nua, radiografia d’un transtorn que reflexiona sobre els trastorns alimentaris, una de les xacres de la societat del benestar. L’espectacle, dirigit per Marta Aran, és una coproducció amb el Teatre Nacional de Palma de Mallorca i en gira amb la Sala Flyhard.

Nua reflexiona sobre els trastorns alimentaris

Per què alguns adolescents, sobretot noies, deixen de menjar, s’atiborren per vomitar després o es deixen la pell al gimnàs? Les causes d’aquesta malaltia son moltes però la principal és el culte al cos que transmeten mitjans de comunicació i xarxes socials. Imatges de cossos perfectes, impossibles d’imitar, bombardegen els nostre jovent portant-los a creure que no són dignes d’estimar. Com si tenir les mides perfectes ens fes mereixedors de l’acceptació i amor de tothom.

Ningú t’estimarà

La protagonista de Nua (Ann Perelló) torna a casa després de viure fora algun temps. Als 16 anys va patir un trastorn alimentari que ha aconseguit superar, amb molt d’esforç, en l’edat adulta. A través del diari que va escriure en l’adolescència coneixem el seu calvari. Els insults dels companys d’escola perquè estava grassa, les ganes d’escapar de la seva Mallorca natal, la incomprensió de la família … Encara que ha aconseguit superar el trastorn, l’amenaça de tornar a caure encara la persegueix. No se sent segura.

La interpretació d’Ann Perelló és creïble al 100%

Només començar l’obra, Ann Perelló trenca la quarta paret per preguntar-nos sense embuts: Què has menjat avui per dinar? I tu? Fa el recompte de calories a cadascú abans de començar el seu relat. Un text que va ser seleccionat en la convocatòria de textos “On el teatre batega” 21-23. Una confessió sense filtre. Nua.

La interpretació d’Ann Perelló, creïble al 100%, és plena de canvis de registre. Amb una loquacitat i tocs d’humor que ens fa passar volant l’hora que dura la funció.  Com se sol dir al cinema “es menja la càmera”; en el nostre cas, l’escenari. L’Associació de Teatres i Auditori Públics de les Illes Balears li va atorgar el premi a millor actriu per la seva interpretació, del tot merescut.

Nua, radiografia d’un trastorn és monòleg aparentment lleuger que provoca les rialles del públic però que amaga el patiment de moltes noies que se senten atrapades. Potser a Mallorca, com la protagonista, o potser entre els inassolibles cànons estètics actuals.

Una posada en escena original i simbòlica

L’original escenografia de Nua té molt de simbòlica. Cinc wàters blancs que fan múltiples funcions: de llit, de web cam, d’espai on fer exercicis de gimnàstica…  A banda i banda del petit escenari del Versus dues grans pantalles enfrontades projecten imatges d’icòniques cantants com Britney Spears, converses amb amigues que expliquen a la protagonista les mil i una maneres (totes dolentes) de baixar de pes, parlen dels webs que fomenten l’anorèxia i la bulímia (com Ana o Mia, afortunadament clausurades) o els concursos televisius de moda en què cal emmirallar-se.

Com a rerefons, les converses a les xarxes socials. Un allau de missatges enverinats que impacten en la joventut amb una personalitat encara per formar. Què podem fer com a societat per combatre-ho?

Restringeix cada cop més fins que deixis de menjar

La barreja de català, castellà i mallorquí afegeix un punt de realitat i fan la història i el personatge molt propers. Així com les converses amb el seu germà, les amigues o la seva família que no va saber veure què li passava  a la seva filla. A destacar l’emotiva conversa final amb la mare.

Nua, radiografia d’un trastorn és una obra divertida, fresca i natural que tracta un tema molt seriós que s’ha vist poc als escenaris. El missatge que llença és molt clar: accepta’t i estima’t com ets, no vulguis imitar el cos que veus als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. No són reals. Tu vals molt més.

Un toc d’atenció que ha d’atendre amb urgència la societat perquè la salut física i mental dels nostres joves està en perill.


  • El que més m’ha agradat: l’esplèndida actuació d’Ann Perelló i la capacitat d’interaccionar amb el públic.
  • El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *