La Sala Versus estrena He mort el pop, una obra que ja ha girat per més d’una trentena de teatres, que arriba madura i revisada. La peça es va escriure en commemoració al centenari de la mort d’Àngel Guimerà, que coincideix també amb l’any Guimerà 2024. El títol ja ho diu tot: “He mort el pop”, a canvi de l’original frase del personatge de Manelic, de Terra Baixa, “He mort el llop”.
És una producció d’Apunta Teatre i la Federació d’Ateneus de Catalunya, escrita per Lluís-Anton Baulenas. L’obra és una paròdia amable sobre el món i els personatges de l’autor, i està definida com “tot el que Guimerà es va descuidar d’escriure”.
He mort el pop porta els personatges de Guimerà al segle XXI
Què va passar a en Manelic, de Terra Baixa, després d’haver matat el llop? Quin va ser el destí de la Blanca de Mar i Cel, o què va ser de la protagonista de Maria Rosa? Baulenas s’enfronta cara a cara amb les tres obres més significatives de Guimerà per construir un “què hauria passat si…” dels personatges més enllà de l’última pàgina.
He mort el pop ens proposa tres possibles desenllaços en una posada en escena tan enginyosa com paròdica – amb tocs d’humor – que desenterra els temes recurrents de l’autor—amor, mort i conflictes passionals—des d’una mirada contemporània.
Revisió contemporània dels clàssics de Guimerà
Guimerà és l’autor per “força” dels adolescents per les exigències dels programes educatius i aquesta és una oportunitat per conèixer les històries des d’un altre perspectiva literària més interessant i lúdica.
Així, trobem un Manelic que, encara atrapat entre la terra alta i la terra baixa, viu perseguit pel que va fer i el que representa. La irònica cerimònia del crematori de la Blanca, de Mar i Cel, qui mor ofegada, on la vetllen tres amics que hauran de decidir què fan amb les cendres. I Maria Rosa, empresonada per l’assassinat del seu assetjador, es veu temptada per l’oportunitat de convertir la seva història en un fenomen mediàtic.
L’obra reflexiona sobre la dona com a víctima de desig i violència
Si una cosa caracteritza més a Guimerà són els finals fatalistes de les seves obres, en què, gairebé sempre, hi ha algú que mor per amor. Baulenas ha deconstruït cada un dels textos amb un to humorístic que dona molt de joc i amb situacions perfectament adaptades al segle XXI. He mort el pop ens encapsula tres de les grans obres de Guimerà, i ens planteja diversos temes recurrents de l’autor.
Mar i Cel, Terra Baixa i Maria Rosa giren al voltant d’una mateixa premissa: la figura de la dona com a objecte desitjat que pateix. Guimerà no s’allunya gaire de la nostra societat; només cal engegar la televisió o fullejar un diari per comprovar els crims, les agressions i les desigualtats que encara sofreixen les dones en l’actualitat.
He mort el pop i les dones de Guimerà
Qui s’endú el protagonisme en aquesta obra, a banda de Bernat Cot i Antonio del Valle, que fan una interpretació enèrgica i polida dels personatges, és Rafaela Rivas. L’actriu representa les tres dones de les obres de Guimerà i es llueix interpretant la Marta, la Blanca i la Maria Rosa, amb una capacitat admirable per sostenir el drama i transmetre’l.
He mort el pop l’acompanya la música de Marc Sambola. L’obra queda recollida dins l’escenari de la Sala Versus, sense decorats, només amb tres baguls versàtils d’atrezzo que acompanyen a tres actors amb molt talent. I és que, quan una obra és bona, no cal omplir-la d’elements superflus.
He mort el pop és un homenatge tan enginyós que, de ben segur, hauria arrencat un somriure al mateix Guimerà.
- El millor de l’obra: és molt enginyosa. He mort el pop condensa tres obres de Guimerà en píndoles clares per a qualsevol espectador, hagi llegit els textos originals o no.
- El pitjor de l’obra: no se m’acut res!
